Fa dos anys que em vaig comprometre a explicar-vos tal dia com avui l'anècdota de l'any. Com sempre una anècdota ben real i verídica. Som-hi
Capítol 53
ANY 2018
Fa unes setmanes que no em trobava gaire bé, tenia el coll agafat ,una tos de pit i una mica de febreta. Jo em pensava que deuria ser que estava fent una crescuda, però la família em va treure la idea del cap i em va fer anar a veure el metge a l'ambulatori.
Després d'esperar tres quarts d'hora, em va atendre una doctora que sense aixecar el cap de l'ordinador em va dir;
-Pués si, tiene tos , es vírica, beba mucha agua y se le pasará.
Vaig quedar perplexe de la poca vocació que tenen els metges actuals, no em va voler receptar ni una pastilla, ni un supositori ni res de res. Que diferent que era de quan hi havia metges de debó com el Dr. Puig, el Dr. Llaveries o el Dr. Prats.
Al sortir decebut del CAP, vaig veure un cartell a tot color que deia que el Doctor Prats visitaria a Canet, de seguida vaig pensar que seria un fill o un nét de l'il·lustre Doctor Prats, i vaig demanar hora perquè em donés una segona opinió.
Em van donar visita a la 1,30 de la nit, (cuanta feina té,quins horaris, vaig pensar) , i a l'arribar al lloc de visita, hi havia molt jovent amb gots a la mà, i uns nois joves també amb guitarres i trompetes que em deien que havia de caminar lluny.
I ara estic caminant lluny i no sé quan he de tornar. De moment estic a prop d'Hortsavinyà i encara tinc tos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada