Capítol 46
ANY 2011
ANY 2011
Si, senyor jutge, vaig presentar aquesta demanda judicial perquè la senyoreta Adele em va copiar per fer la seva cançó «Rolling in the deep». Si vol li explico com va anar.
La senyoreta Adele va entrar a la meva botiga de roba interior per demanar-me unes calcetes per ella. Abans de que entrés, jo estava repassant una comanda, i com sempre, m'agradava fer-ho cantant.
Doncs bé vaig atendre a la senyoreta Adele tan bé com faig sempre i li vaig vendre una caixa de sis unitats del model 203, que és un model amb blonda moníssim. Quan vam acabar li vaig dir si volia alguna cosa més, em va dir que no, però que s'esperava allà dintre si no em feia res.
Cap problema i vaig seguir repassant cantant com li he dit abans. Sovint quan repassava m'inventava melodies i ella va fer veure que mirava els productes de les estanteries, però en realitat m'estava escoltant. I jo anava fent
Tres dotzenes de calceeeeeetes,
i sis tangues ben petiiiiiiits,
mitges per embarassaaaaada,
i dos camisons de niiiiit.
Que si ho comprova, és la mateixa melodia del tros que ella diu: «we could have had it all», i el contracant on ella diu: «rolling in the deep» és aquest:
Això jo ja ho tinc
aquest és més petit,
dos de la talla cinc,
ara ho he repetit.
Senyor jutge si prova de cantar sobre la cançó de la senyoreta Adele aquestes estrofes, veurà que jo vaig fer la melodia d'aquesta cançó. Si vol pot preguntar a qualsevol conegut meu i li diran que jo no m'invento mai res, ni dic cap mentida.
Per tot això, com autor de l'obra, demano un percentatge dels guanys que ha obtingut la senyoreta Adele per aquesta cançó.
La senyoreta Adele va entrar a la meva botiga de roba interior per demanar-me unes calcetes per ella. Abans de que entrés, jo estava repassant una comanda, i com sempre, m'agradava fer-ho cantant.
Doncs bé vaig atendre a la senyoreta Adele tan bé com faig sempre i li vaig vendre una caixa de sis unitats del model 203, que és un model amb blonda moníssim. Quan vam acabar li vaig dir si volia alguna cosa més, em va dir que no, però que s'esperava allà dintre si no em feia res.
Cap problema i vaig seguir repassant cantant com li he dit abans. Sovint quan repassava m'inventava melodies i ella va fer veure que mirava els productes de les estanteries, però en realitat m'estava escoltant. I jo anava fent
Tres dotzenes de calceeeeeetes,
i sis tangues ben petiiiiiiits,
mitges per embarassaaaaada,
i dos camisons de niiiiit.
Que si ho comprova, és la mateixa melodia del tros que ella diu: «we could have had it all», i el contracant on ella diu: «rolling in the deep» és aquest:
Això jo ja ho tinc
aquest és més petit,
dos de la talla cinc,
ara ho he repetit.
Senyor jutge si prova de cantar sobre la cançó de la senyoreta Adele aquestes estrofes, veurà que jo vaig fer la melodia d'aquesta cançó. Si vol pot preguntar a qualsevol conegut meu i li diran que jo no m'invento mai res, ni dic cap mentida.
Per tot això, com autor de l'obra, demano un percentatge dels guanys que ha obtingut la senyoreta Adele per aquesta cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada