Capítol 31
ANY 1996
ANY 1996
A Can Callagher eren una família exemplar, els dos germans s'estimaven una cosa tremenda i fruit d'aquesta germanor van crear un grup de rock que va tenir molt èxit. Jo des de ben petit era molt amic de tots dos, però per qüestió d'edat em feia més amb en Noel.
Un dia en Noel em va convidar a sopar i a dormir a casa seva, ens ho vam passar pipa, vam jugar al parxís, al trivial pursuit, vam cantar cançons i explicar acudits. A l'hora d'anar a dormir, tot passant per davant de l'habitació d'en Lian vaig veure un cub de Rubik perfectament acabat. En Noel em va dir que sobretot no el toqués perquè a en Lian li havia costat dos anys i mig acabar-lo, i ja no el va voler tocar més per lluir-lo com un trofeu i només li treia la pols de tant en tant.
Jo el vaig agafar amb seguretat i el vaig començar a barrejar davant les queixes d'en Noel. Li vaig dir que quan anava a l'institut era capaç d'acabar-lo en 1 minut i 12 segons. Però el temps passa i no hi va haver manera de reconstruir-lo. Vaig estar quasi tres hores intentant-ho, sense recompensa.
L'endemà ens vam despertar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora i en Lian ja ens esperava al passadís amb el cub barrejat.
-Qui ha sigut?
No sé com va ser, però el meu dit index es va aixecar senyalant en Noel.
Allò va ser una batalla amb tota regla, es van dir coses molt grosses i fins i tot alguna trencadissa hi va haver. Fins el punt que ja no van voler tornar a cantar junts.
És que jo no entenc com pot haver-hi germans que es barallin d'aquesta manera.
Un dia en Noel em va convidar a sopar i a dormir a casa seva, ens ho vam passar pipa, vam jugar al parxís, al trivial pursuit, vam cantar cançons i explicar acudits. A l'hora d'anar a dormir, tot passant per davant de l'habitació d'en Lian vaig veure un cub de Rubik perfectament acabat. En Noel em va dir que sobretot no el toqués perquè a en Lian li havia costat dos anys i mig acabar-lo, i ja no el va voler tocar més per lluir-lo com un trofeu i només li treia la pols de tant en tant.
Jo el vaig agafar amb seguretat i el vaig començar a barrejar davant les queixes d'en Noel. Li vaig dir que quan anava a l'institut era capaç d'acabar-lo en 1 minut i 12 segons. Però el temps passa i no hi va haver manera de reconstruir-lo. Vaig estar quasi tres hores intentant-ho, sense recompensa.
L'endemà ens vam despertar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora i en Lian ja ens esperava al passadís amb el cub barrejat.
-Qui ha sigut?
No sé com va ser, però el meu dit index es va aixecar senyalant en Noel.
Allò va ser una batalla amb tota regla, es van dir coses molt grosses i fins i tot alguna trencadissa hi va haver. Fins el punt que ja no van voler tornar a cantar junts.
És que jo no entenc com pot haver-hi germans que es barallin d'aquesta manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada