dijous, 21 de juliol del 2016

Capítol 15
ANY 1980
A l'acabar el curs, la classe de 8è de l'escola La Minerva vam anar de viatge de fi de curs a Mallorca en el ferri de la Transmediterrània. Quina aventura passar una setmana lluny de casa.
Vam anar a l'hotel Acuario de S'Arenal, un fantàstic establiment amb piscina, discoteca, sala de jocs i 60 o 70 suecs que feien un xivarri que Déu n'hi do.
Vam fer excursions per molts llocs de l'illa: per la catedral, de visita a la casa de perles Majòrica i les Coves del Drac. A les coves vam pujar a la barqueta que fa la volta pel llac interior i allò es balancejava tant que em vaig marejar. Sort que el remer de l'embarcació que es deia Tomeu em va donar una biodramina i vaig poder recuperar-me, ens vam fer molt bons amics amb en Tomeu.
Un dia al tornar a l'hotel, quatre dels suecs, els que semblaven més adults, ens van demanar ajuda. Resulta que eren cantants i havien vingut a Mallorca a gravar el videoclip del nou èxit amb tota aquella colla de compatriotes que portaven, aquells impresentables havien estat tot el dia a la platja i la meitat havien tornat torrats pel sol i l'altra meitat torrats per la sangria i no n'hi havia ni un que s'aguantés dret.
Per això ens van demanar de fer d'extres del videoclip, als meus companys els hi va tocar fer de personatges de circ, i a mi em van posar un bigotet postís, per semblar més gran, i sóc el que surto aguantant el focus. Em sembla que en algun calaix de casa encara conservo el bigotet.
Music video by Abba performing Super Trouper. (C) 1980 Polar Music International AB
YOUTUBE.COM
Capítol 14
ANY 1979
No va ser un bon moment per l'Angus Young de fer aquella potent inversió i comprar-se l'últim model, i el més car, de l'excavadora Bulldozer. La crisi va esclatar a Austràlia i es va quedar sense feina mentre els rebuts de l'excavadora anaven arribant puntualment cada mes.
Per això va acceptar aquella feina a Europa a la zona del maresme català on s'havia de fer una autopista. Al mes de gener van arribar l'Angus i la seva excavadora per començar a obrir camí entre les vinyes del maresme.
A mi cada dia m'agradava anar a veure el progrés de les obres, com un jubilat més, i de retruc veia també el progrés de les protestes dels pagesos que no estaven d'acord amb la misèria de indemnitzacions que els hi oferien pels seus terrenys expropiats.
Una nit va aparèixer la Bulldozer amb les rodes rebentades, l'Angus es va emprenyar moltíssim. Al cap d'una setmana la trobava tota pintada, l'endemà la cabina plena de fems. Aquí l'Angus va començar a perdre el seny, però el dia que li van cremar l'excavadora l'Angus va embogir del tot. Va començar a moure el cap de davant a darrera amb la boca oberta i a cridar.
Va poder vendre l'excavadora a preu de ferro vell i amb els diners que va cobrar, va entrar a la sastreria Mas per comprar-se un traje, es va fer escurçar els pantalons, per mi un pèl massa, i amb la roba que li sobrava es va fer una gorra.
I va tornar cap a Austràlia on els hi va explicar no sé què d'una autopista cap a l'infern.
‪#‎finsels100comaminim‬
Music video by AC/DC performing Highway To Hell (Highway To Hell promo clip). (C) 2009 Leidseplein Presse, B.V..
YOUTUBE.COM
Capítol 13
ANY 1978
Ja feia més de dos anys que havia mort el dictador i el nostre ajuntament va decidir recuperar festes que havien estat prohibides en l'etapa franquista. Aquell any pel febrer tornaria a haver-hi rua de Carnestoltes pels carrers de Calella amb importants premis en metàlic. Amb la meva colla ens vam inscriure amb la clara intenció de guanyar algun premi.
El pla era fer-nos cadascú la seva disfressa i una setmana abans, ja amb el vestit confeccionat, posar-nos a assajar la cançó i la coreografia.
Jo em vaig fer un disfressa d'infermera preciós amb amb tot de detalls i robes d'alta qualitat, en canvi els meus companys no ho van treballar gaire i van venir una setmana abans de la rua amb vestits fets amb bosses d'escombraries i barrets de cartró com si fossin una escola de primària.
Vaig dir que allò no podia ser i com que no tenien cap gust per l'alta costura vaig decidir cosir jo els vestits de tota la colla i mentrestant que anessin assajant cançó i coreo, i jo ja m'afegiria quan acabés.
Vaig anar a buscar robes a Can Vendrell, els complements a Can Font, els botons a Ca la Pintora i fins i tot unes manilles a Can Magí i em vaig posar a cosir, mentre ells avançaven amb els assajos.
Fins el dissabte a les dues de la matinada no vaig acabar les disfresses, encara quedava tot el diumenge al matí per aprendre la coreografia. Però fruit del cansament i dels nervis acumulats no hi va haver-hi manera d'aprendre el ball. Si tocava anar a l'esquerra, jo anava a la dreta. Quan ells pujaven, jo baixava. Per això vaig decidir fer un pas al costat i no vaig sortir a la rua.
Ho van fer tan bé que fins i tot Tele Calella els hi va fer aquest video.
‪#‎finsels100comaminim‬
«Village People - Y.M.C.A. » is available on iTunes :http://bit.ly/1Lb1goA Listen the entire album here :http://smarturl.it/YMCAalbum Subscribe to Village ...
YOUTUBE.COM
Capítol 12
ANY 1977
Començava a fer-me gran i la meva família va decidir que ja podia col·laborar a mantenir l'economia familiar, per això em van fer anar a fer unes horetes a la barberia d'en Paco Tano.
La meva feina consistiria a escombrar, posar i treure bates als clients i si algun dia el Sr. Paco tenia molta feina rentar algun cap.
Tot anava bé i l'amo estava content amb mi, poc a poc em va agafar confiança, per això a primera hora de la tarda, com que no venia quasi mai ningú tan aviat, ell anava a fer la migdiada, sota l'ordre que si venia algun client l'entretingués que ell baixaria de seguida.
Un dia a les quatre de la tarda va entrar un noi amb un aroma especial. Tenia un cabell llarg i llis, molt ben cuidat i em va demanar que li talléssim les puntes.
El vaig entretenir tan com vaig poder, però el Sr. Paco Tano no baixava. Al final com que el client es començava a impacientar, el vaig fer passar a la pica de rentar caps. Aquell senyor es va encendre un cigarret que feia una olor especial. Vaig anar rentant el cap a poc a poc, per fer temps, i aquell fum em feia venir ganes de riure. Em vaig sentir amb confiança i el vaig fer seure a la cadira de tallar els cabells mentre jo cada vegada em sentia més eufòric. En aquest moment es va encendre el segon cigarret, caram quina olor més bona feia.
Em vaig començar a sentir en Lluis Llongueras, vaig començar a tallar, a posar rulos, a fer trenes, a crepar els cabells i a tirar-li tot el Floïd i Varon Dandy que vaig trobar pels calaixos.
Quan va baixar en Paco Tano em volia matar, va agafar la navalla d'afaitar i me la va posar molt a prop del coll, però el Sr. Bob, que estava quasi tan marejat com jo, el va aturar, ens va dir que el nou look li agradava molt i després de pagar les 150 pessetes del servei en va donar 25 de propina.
‪#‎finsels100comaminim‬
Capítol 11
ANY 1976
Com que havia tret bones notes, els meus pares em van premiar apuntant-me a colònies. Vaig anar de colònies a Castanyet on anaven molts amics meus. Al primer dia els monitors ens van dir que féssim grups de 5, i que faríem una classificació sumant els punts de totes les activitats. A mi em van posar amb els nous d'aquell any: en Timothy, en Glenn, en Don i en Joe.
Vam fer de tot: gimcanes, jocs de nit, orientació, però sobretot recordo el dia que ens van fer construir una cabana. Ho vam fer tan bé que d'aquella cabana li van dir l'hotel. L'endemà ens van fer cantar una cançó basada en alguna cosa de les colònies, i nosaltres que érem molt guais , primer la vam composar i després la vam cantar, a més a més parlava de l'hotel.
I ja només faltava posar un nom a cada grup, jo vaig proposar als meus companys "els pardals" un nom ben nostre i bonic, però ells que no sentien la nostra terra com jo es van voler dir els "Eagles" Quina tonteria vaig pensar jo i a l'acabar les colònies vaig deixar els meus amics perquè pensava que amb aquest nom no aniríem enlloc.
‪#‎finsels100comaminim‬
Capítol 10
ANY 1975
En Jaume va trucar a la porta de casa demanant ajuda. Ja havien passat sis anys des d'aquell dia que estàvem a la platja amb en George on s'havia picat amb en George per fer una cançó que parlés del sol. Havia estat tot aquest temps fent la llista de convidats i tenia la intenció que fos una festa on hi vinguessin tots els seus amics, però no sabia com trobar-los a tots. Si això hagués passat avui en dia hauria creat un esdeveniment al facebook o un grup de whatsapp i problema resolt, però estàvem a l'any 75 i aquestes coses es feien de forma diferent.
Ens va tocar enviar cartes i fer trucades de telèfon per avisar a tothom , tothom en tenia tantes ganes que ningú va faltar, excepte en Mazinger Z, que estava deprimit perquè l'Afrodita A l'havia abandonat per un altre robot i l'abella Maia que havia marxat uns dies de vacances a Mallorca, després d'una primavera en que havia treballat de sol a sol per fer una gran producció de mel.
‪#‎finsels100comaminim‬
Videoclip amateur de la canço de'n Jaume Sisa.http://sergiesgleas.cat
Capítol 9
ANY 1974
Amb en Lluís ens agradava molt jugar els diumenges a la tarda al Monopoly, algun dia, mentre fèiem la partida, em deia que tenia un avi que es deia Siset o que calia que neixessin flors a cada instant, però aquell dia estava més enigmàtic de l'habitual.
Cada vegada que tirava els daus, enlloc que volgués que li toqués la casella del Passeig de Gràcia o de Balmes per comprar-les, bufava els daus i volia la casella de la sort, la de la caixa de comunitat tampoc, només desitjava la sort.
A l'altra banda del taulell, jo anava adquirint tots els carrers i estacions que podia mentre ell seguia volent que tingués sort i de tant en tant em deia que "no demanés un camí planer".
La partida avançava i jo ja començava a posar hotels i ell em va dir que "volia que el dia sigui net i clar" i mentre jo acumulava diners ell anava dient bajanades fins que li vaig pispar tots els calers, aleshores ell es va aixecar de la cadira per dir-me "malgrat la boira cal caminar" i va marxar.
I jo em vaig quedar content d'haver guanyat la partida i emprenyat ja que em va tocar recollir tot sol els bitllets, targetes , fitxes, hotels i el tauler del Monopoly.
‪#‎finsels100comaminim‬
Podeu veure més cançons catalanes i menorquines amb lletra a: http://musicademenorca.blogspot.com
YOUTUBE.COM
Capítol 8
ANY 1973
Quan jo era petit els Rolling Stones ja eren grandets, però caram com m'agradaven.
Una cosa em preocupava molt, si aquell grup seguia a aquell ritme de sexe, drogues i rock&roll tan frenètic, els Stones no durarien ni un parell d'anys. Per això vaig preparar una carta per enviar a casa d'en Mick, en Keith i companyia i així fer-los reflexionar que abaixessin el pistó.
A la carta els hi explicava que no podien seguir d'aquella manera, que allò no s'aguantava per enlloc i que si no adoptaven una vida més sana el grup tindria una vida més aviat curta. I els hi vaig enviar també unes roses que havia comprat a en Nino al capítol anterior.
Cada dia esperava si el carter em tornava la resposta d'en Mick, però ja se sap com va correus a aquest país. Al final em vaig convèncer que m'havien fet cas quan uns mesos després treien Angie amb la calma que jo els demanava.
I gràcies al meu acte heroic avui els Stones només beuen aigua, Cola-cao, mengen verdures i ....llegums i podem seguir gaudint de la seva música.
‪#‎finsels100comaminim‬
One of the two official promo videos for the Rolling Stones' 1973 single "Angie". It reached number 5 in the UK singles chart, and number 1 in the US Billboa...
YOUTUBE.COM
Capítol 7
ANY 1972
La primera vegada que vaig veure un paki venent roses va ser a l'any 72. Estàvem a la Plaça del Bunyol i un noi jove pakistanès venia roses a les parelles per guanyar quartos. O potser no era pakistanès, ...bé tant se val. Aquest home venia roses als nois per un duro, perquè posteriorment les regalessin a les seves parelles. Com a novetat després de fer la venda incitava a la parella a fer-se un petó.
El noi que era molt simpàtic quan havia venut tres o quatre roses es posava a cantar amb un xorro de veu imponent i els vianants que estàvem a la plaça aplaudíem i cridàvem repetidament "bravo".
Al cap d'una estona se sentia la sirena de la policia municipal "ni-no, ni-no" i ell corria per no ser enxampat ja que la venda ambulant estava prohibida.
I això passava una nit rere l'altra amb els ninos de la sirena de la policia i els bravos de la gent de la plaça. I com que no sabíem el nom d'aquest noi, al meu poble li vam posar en Nino Bravo.
‪#‎finsels100comaminim‬
Un beso y una flor (Letra) - Nino Bravo (Video Oficial HD) Baladas del Recuerdo / Album: Un beso y una florhttp://www.tumusicaromantica.com Otros Canales: S...
YOUTUBE.COM
Capítol 6
ANY 1971
En Joan Manuel era un noi de Barcelona que venia a passar els estius aquí. Aquell dia estava molt preocupat perquè la discogràfica li havia reclamat pel divendres tots els temes pel seu nou LP i feia un temps que no trobava la inspiració. Per intentar calmar-lo li vaig proposar anar a fer una volta pel Passeig de Marc per prendre la fresca, i tot observant el Mediterrani se li van il·luminar els ulls i va començar a taral·lejar "....Quizas porque mi niñez...". Estàvem tan contents que vam anar caminant fins les Roques davant la platja nudista i en veure totes aquelles tites que penjaven ,se li va tornar a encendre el llum i va crear allà mateix "Aquellas pequeñas cosas".
Erem molt bons amics en Joan Manuel i jo, tant, que una noia que em sembla que es deia Carole, que estava en un banc del passeig ens va cantar aquesta cançó.
‪#‎finsels100comaminim‬
Track 7 from the album, "Tapestry" (197
Capítol 5
ANY 1970
Als inicis del turisme a la meva ciutat, molts calellencs llogaven alguna habitació que havia quedat lliure a casa seva per acollir guiris i treure uns ingressos extres.
Aquell estiu ho vam voler provar a casa i vam acondicionar dues habitacions que no fèiem servir per instalar-hi un llit i una pica de rentar-se les mans i d'aquesta manera iniciar-nos a l'aventura hotelera.
Va venir força gent de diferents països, un dels que més recordo va ser un home una mica estrafolari que es deia Elton. L'Elton va venir a finals de l'estiu a passar una setmana al "sol de España", com ell deia. El vam tractar de maravella, el vam portar al far, les torretes, la Roca Grossa i a menjar maduixes amb nata al carrer Església. A l'hora de marxar estava molt agraït, però no li quedaven diners doncs s'ho havia gastat tot en els seus capricis nocturns. Per intentar-ho compensar va voler pagar amb una cançó i em va regalar a mi, el petit de la casa, una cançó que no tenia ni títol ni res, - és la teva cançó - em va dir.
Els meus pares no hi van estar gaire conformes i fruit d'aquests impagaments van decidir clausurar el negoci hoteler.
‪#‎finsels100comaminim‬
It's a little bit funny this feeling inside I'm not one of those who can easily hide I don't have much money but boy if I did I'd buy a big house where we bo...
 Capitol 4
ANY 1969
Aquell juliol es celebraven a Canet les sis hores de cançó i l'endemà alguns grups de joves havien vingut una estona fins la platja de Calella per fugir del núvol de fum herbaci que hi havia sobre el cel de Canet.
Jo aquell dia estava tranquil·lament jugant a la platja de les barques tot cantant "la lluna la pruna" i una d'aquelles rotllanes de joves no parava de mirar-me. Un que es deia George i un altre que es deia Jaume es van posar a discutir si podrien fer un tema més bonic que aquell. El que es deia George em va cridar i em va dir: 
-escolta noi, cantes una cançó molt bonica, però de que parlaries tu en una cançó si volguessis que fos encara millor.
-Doncs,.....del sol , vaig dir sense pensar-hi gaire.
En Jaume es va quedar pensant i en George allà mateix es va posar a tocar Here comes the sun.
‪#‎finsels100comaminim‬
Here Comes the Sun è una canzone dei Beatles del 1969, contenuta nell'album Abbey Road e composta da George Harrison.
YOUTUBE.COM
Capítol 3
ANY 1968
Aquest any la indústria tèxtil maresmenca anava més que bé i a casa hi havia molta pasta. Per això els meus pares van decidir contractar una minyona per ajudar en les tasques de la casa i també per vigilar-me que no caigués de l'orinal no fos que prengués mal.
La minyona que va venir es deia Aretha, ens aveníem molt bé i em queia molt simpàtica i, renoi, que bé que cantava..
Jo no era un nen prodigi, però ja sabia comptar fins a 10. L'únic problema el tenia en arribar al cinc, sovint m'encallava, o me'l saltava i passava al sis, al vuit o al catorze. Per això l'Aretha es va proposar ensenyar-me el cinc i cada dia abans d'anar a dormir em cantava aquesta cançó.
Uns anys més tard vaig veure en una revista que l'Aretha era la reina del soul. Jo no sé en quina part del món és Soul, però crec que si ara és reina ja no deu fer de minyona, sinó que deu tenir unes quantes minyones al seu servei.
‪#‎finsels100comaminim‬
Aretha Franklin - Think / Song written by Aretha Franklin & Ted White / Album: Aretha Now (1968)
Capítol 2
Any 1967
Ja començava a veure formes i colors, i una de les primeres coses que recordo haver vist, va ser una noia amb els ulls marrons. Aquella noia era la que em donava de menjar, la que em treia les caques, la que em cuidava i la que m'ensenyava les primeres coses que havia d'aprendre.
Per això quan al transistor de casa sonava un nou èxit d'un jove irlandès que es deia Van, vaig entendre que aquella cançò l'havia fet pensant en els ulls de la meva mare.
‪#‎finsels100comaminim‬
I was surprised that I couldn't find the original version of the song,so I made a quick movie and uploaded it.Enjoy ;) P.S. And I DON'T own the rights to thi...
Comencem.....Capítol 1
ANY 1966
Una tarda d'estiu em van portar a la sala de parts, però jo no pensava pas sortir. S'hi estava molt bé fent capbussons en el líquid amniòtic i no volia passar calor allà fora. Però, de cop vaig sentir una música que venia de no sé on. Vaig decidir treure el cap per saber què passava i aquesta decisió va ser fatal, ja no vaig poder tornar enrere. La llevadora em va agafar pel cap i em va estirar amb totes les seves forces fins a treure'm del meu petit paradís.
Aquella música que vaig sentir provenia d'un senyor anomenat Percy, que tenia les dents separades i tocava una guitarra a la porta de l'hospital de Calella. Cantava perquè li donéssin propines i en veure als meus pares nerviosos els hi va dedicar aquesta cançó.
Malgrat tot, gràcies Percy Sledge, ......contigo empezó todo.‪#‎finsels100comaminim‬
"When a Man Loves a Woman" is a song recorded by Percy Sledge in 1966 at Norala Sound Studio in Sheffield, Alabama. It made number one on both the…
YOUTUBE.COM


Demà em faltaran exactament 50 dies per fer 50 anys. Com que en els aniversaris rodons és costum fer una mica de balanç i sobretot pensant que estic a mig camí ( doncs penso viure fins els 100 com a mínim ), em permeto atabalar-vos una mica cada dia per explicar tot el que he anat fent aquests últims 50 anys.
Pot arribar a ser tot una mica pesat, i si voleu avui mateix em podeu esborrar de les vostres amistats feisbukeres, però si seguiu aquí us explicaré en 50 capítols, quasi totes les meves intimitats.
‪#‎finsels100comaminim‬

Capítol 55 ANY 2020

 Capitol 55 ANY 2020 I vam arribar a aquell any tan estrany que ho va aturar tot, que ens va confinar a casa i que ens va tallar de socarrel...