Capítol 9
ANY 1974
ANY 1974
Amb en Lluís ens agradava molt jugar els diumenges a la tarda al Monopoly, algun dia, mentre fèiem la partida, em deia que tenia un avi que es deia Siset o que calia que neixessin flors a cada instant, però aquell dia estava més enigmàtic de l'habitual.
Cada vegada que tirava els daus, enlloc que volgués que li toqués la casella del Passeig de Gràcia o de Balmes per comprar-les, bufava els daus i volia la casella de la sort, la de la caixa de comunitat tampoc, només desitjava la sort.
A l'altra banda del taulell, jo anava adquirint tots els carrers i estacions que podia mentre ell seguia volent que tingués sort i de tant en tant em deia que "no demanés un camí planer".
La partida avançava i jo ja començava a posar hotels i ell em va dir que "volia que el dia sigui net i clar" i mentre jo acumulava diners ell anava dient bajanades fins que li vaig pispar tots els calers, aleshores ell es va aixecar de la cadira per dir-me "malgrat la boira cal caminar" i va marxar.
I jo em vaig quedar content d'haver guanyat la partida i emprenyat ja que em va tocar recollir tot sol els bitllets, targetes , fitxes, hotels i el tauler del Monopoly.
#finsels100comaminim
Cada vegada que tirava els daus, enlloc que volgués que li toqués la casella del Passeig de Gràcia o de Balmes per comprar-les, bufava els daus i volia la casella de la sort, la de la caixa de comunitat tampoc, només desitjava la sort.
A l'altra banda del taulell, jo anava adquirint tots els carrers i estacions que podia mentre ell seguia volent que tingués sort i de tant en tant em deia que "no demanés un camí planer".
La partida avançava i jo ja començava a posar hotels i ell em va dir que "volia que el dia sigui net i clar" i mentre jo acumulava diners ell anava dient bajanades fins que li vaig pispar tots els calers, aleshores ell es va aixecar de la cadira per dir-me "malgrat la boira cal caminar" i va marxar.
I jo em vaig quedar content d'haver guanyat la partida i emprenyat ja que em va tocar recollir tot sol els bitllets, targetes , fitxes, hotels i el tauler del Monopoly.
#finsels100comaminim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada