Capítol 5
ANY 1970

Als inicis del turisme a la meva ciutat, molts calellencs llogaven alguna habitació que havia quedat lliure a casa seva per acollir guiris i treure uns ingressos extres.
Aquell estiu ho vam voler provar a casa i vam acondicionar dues habitacions que no fèiem servir per instalar-hi un llit i una pica de rentar-se les mans i d'aquesta manera iniciar-nos a l'aventura hotelera.
Va venir força gent de diferents països, un dels que més recordo va ser un home una mica estrafolari que es deia Elton. L'Elton va venir a finals de l'estiu a passar una setmana al "sol de España", com ell deia. El vam tractar de maravella, el vam portar al far, les torretes, la Roca Grossa i a menjar maduixes amb nata al carrer Església. A l'hora de marxar estava molt agraït, però no li quedaven diners doncs s'ho havia gastat tot en els seus capricis nocturns. Per intentar-ho compensar va voler pagar amb una cançó i em va regalar a mi, el petit de la casa, una cançó que no tenia ni títol ni res, - és la teva cançó - em va dir.
Els meus pares no hi van estar gaire conformes i fruit d'aquests impagaments van decidir clausurar el negoci hoteler.
‪#‎finsels100comaminim‬

Elton John - Your song

It's a little bit funny this feeling inside I'm not one of those who can easily hide I don't have much money but boy if I did I'd buy a big house where we bo...