Capítol 2
Any 1967
Ja començava a veure formes i colors, i una de les primeres coses que recordo haver vist, va ser una noia amb els ulls marrons. Aquella noia era la que em donava de menjar, la que em treia les caques, la que em cuidava i la que m'ensenyava les primeres coses que havia d'aprendre.
Per això quan al transistor de casa sonava un nou èxit d'un jove irlandès que es deia Van, vaig entendre que aquella cançò l'havia fet pensant en els ulls de la meva mare.
#finsels100comaminim
Any 1967
Ja començava a veure formes i colors, i una de les primeres coses que recordo haver vist, va ser una noia amb els ulls marrons. Aquella noia era la que em donava de menjar, la que em treia les caques, la que em cuidava i la que m'ensenyava les primeres coses que havia d'aprendre.
Per això quan al transistor de casa sonava un nou èxit d'un jove irlandès que es deia Van, vaig entendre que aquella cançò l'havia fet pensant en els ulls de la meva mare.
#finsels100comaminim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada