diumenge, 28 d’agost del 2016

Capítol 51 extra bonus track
ANY 2016
Mira que ho tenia clar i que sabia com celebrar-ho. Per celebrar els meus 50 volia cantar una cançó i la volia cantar només amb tu, també volia que tots els meus amics m'acompanyessin.

Començaria cantant pel meu carrer, el carrer Monturiol amb la Cèlia, la Maria, l'Eloi i la Google també. Seguia pel carrer Bruguera amb tota la meva família. Després pel carrer Romaní amb els amics de l'escola. Per continuar amb els amics del bàsquet pel carrer de Sant Antoni i tot seguit baixar amb els col·legues runners pel carrer de Sant Josep. Agafaria el carrer de la Pansa per cantar amb tots els meus amics de facebook, per més tard seguir pel carrer Llarg amb els de les sardanes i per acabar ho petaríem pel carrer Església amb els companys de Gospel Viu.
Tot estava pensat i calculat, però ho volia fer tan bé que vaig demanar a una productora de vídeo professional que ho gravés amb la qualitat que mereixia l'esdeveniment.
I la productora després em va dir que jo ja era massa vell per aquestes coses, va vendre la idea i em va substituir per aquest noi que és més jove i més guapo que jo.
Gràcies a tots per ser-hi.

"Més enllà de les paraules" www.animalweb.cat. --- Realització i producció: DELIRIS PRODS. ----------------------------- ÈXITS PRODUCCIONS & MANAGEMENT Contr...
YOUTUBE.COM

Capítol 50
ANY 2015
Qui l'ha vist i qui el veu a en Pharrell, el vaig trobar fet un desastre assegut enmig dels contenidors mentre jo anava a llençar les escombraries, me li vaig acostar i no responia, estava absort enmig la seva depressió. Quan va començar a parlar deia coses molt estranyes, que si era el boig de la ciutat, que venia d'un silenci antic i molt llarg, em preguntava: -y como es él, en que lugar se enamoró de ti.

Estava fatal, es va enfilar dalt d'un balcó i cridava llença't cada instant és únic no es repetirà, que tengo la camisa negra porque negra tengo el alma. Jo li vaig parar els peus i li vaig dir: si et quedes amb mi podré trobar un recó...., però no em deixava acabar i ja em replicava: - como quisiera poder vivir sin aire i després em deia que esta tarde estoy triste y tengo que decirte.
Decirme què?, el vaig agafar per les espatlles i a dos dits de la cara li vaig dir que qualsevol nit pot sortir el sol, i sobretot amb alegria que ses velles es xapen de riure perquè havíem de tenir bon dia, com la iaia Montserrat, ja que la vida és bonica però a vegades complicada.
Aquí en Pharrell va aixecar el cap, em va mirar i em va dir que cal que neixin flors a cada instant, ara ja creia que la vida tenia color esperança, i s'anava engrescant.
I em va abraçar per dir-me amics per sempre o friends will be friends. Se li van il·luminar els ulls i es va posar a córrer i a saltar pel carrer tot cantant because I'm happy.

Get Pharrell's album G I R L on iTunes:http://smarturl.it/GIRLitunes Get Pharrell's album G I R L on Amazon: http://smarturl.it/GIRLamazonMP3 Get…
YOUTUBE.COM
Capítol 49
ANY 2014
Conec a la Shakira de ben petita, es podria dir que moltes vegades li he fet de germà gran. De més jove em preguntava quin vestit s'havia de posar per anar a cantar, em feia escoltar abans que ningú els temes nous perquè li donés la meva opinió. Quan es va tenyir de rossa m'ho va preguntar primer a mi, i també em consultava què em semblaven els xicots que coneixia.

De sempre li han agradat molt els futbolistes, per això quan em va dir que havia conegut un noi, futbolista, que es deia Sergio i era del Madrid, em vaig alarmar molt.
-I què li has vist a aquest noi?
-Ai, no sé, és interessant, és simpàtic, és guapo, i estic penjada d'ell
-Aquest noi no et convé, creu-me.
Però ella no em volia fer cas i només m'explicava grandeses d'en Sergio Ramos, que si era tan bon noi, que si era intel·ligent, que si tirava tan bé els penaltis, que si sempre feia molt bona olor....
No podia tolerar més aquella situació, un dia la vaig convidar a berenar i després la vaig portar a l'entrenament del Barça. A la sortida m'ho vaig fer venir bé per creuar-nos amb el meu amic Gerard.
Vam quedar tots tres per anar a sopar, al cap d'una estona em va venir un mareig que vaig haver de marxar corrents i, l'amor va fer la resta.
Ara soc el padrí d'en Milan, i cada any per Pasqua li compro la mona,.....amb un ninot d'en Sergio Ramos.

La La La is featured on Shakira's new self-titled album. Shakira & Activia partner to support World Food Programme and its School Meals initiative, Find out ...
YOUTUBE.COM
Capítol 48
ANY 2013
No sé xiular, no n'he sabut mai, però no crec que això sigui motiu perquè et facin fora d'una feina que m'agradava molt.

Jo era el cinquè Blaumut, tocava el triangle i feia veus. Em sentia important en el grup. En algunes cançons feia solos amb el triangle i el públic flipava amb mi. Quan ja teníem a punt el nostre èxit pa amb oli i sal, se li va ocórrer, no sé si a en Vassil o en Xavi que podríem canviar el tros que jo feia el solo de triangle per xiular la tonada tots cinc. A mi no em va semblar gens bé, era el meu tros, uns compassos que m'havia estudiat a fons i amb el meu triangle feia uns efectes increïbles. Però els altres membres del grup van argumentar que el pa amb oli i sal era una cosa molt casolana com ho és el xiular.
Ho vam posar a votació, vaig perdre per 4 a 1 i a partir d'aquí van descobrir la meva manca d'elasticitat al llavi superior que no em permet xiular. Ho vaig provar de totes maneres, vaig passar hores i hores intentant-ho però res de res.
Al següent assaig tenia una carta d'acomiadament sobre el faristol, amb l'explicació que no podíem fer el tema emblema del grup només xiulant quatre i el cinquè tocant el triangle.

Subscriu-te per rebre les actualitzacions del canal:http://bit.ly/1dsDN6B video oficial de la cançó PA AMB OLI i SAL del grup Blaumut "El Turista" (Picap, 2...
YOUTUBE.COM

dimarts, 23 d’agost del 2016

Capítol 47
ANY 2012
Potser va ser l'estrès el que em va provocar aquella disfunció erèctil, no ho sé, però tenia un gran problema. El primer pas va ser consultar el meu metge i el primer remei era prendre-m'ho amb calma, que els nervis passarien i tot tornaria al seu lloc.
Però passaven els dies i tot seguia allà baix, havia de fer alguna cosa. Vaig demanar hora a una prestigiosa clínica de Barcelona especialitzada en problemes sexuals. Em van fer nombroses analítiques i tot era correcte, no trobaven el motiu de la meva patologia, per això em van tornar a dir que em relaxés. I jo em relaxava i tot es relaxava, i aquest no era l'objectiu.
I un dia tot navegant per internet em va arribar un anunci d'unes jornades que es feien a una masia de Hortsavinyà en que amb un sistema de musicoteràpia solucionaven problemes com el meu. Em vaig informar i el cap de setmana següent ja érem jo i 10 homes més allotjats a la masia disposats a començar el tractament. Entre els companys n'hi havia un més jove que els altres, que es deia Alguer i portava molt bon rotllo. Vam començar fent meditació, ioga, una alimentació sana i productes afrodisíacs però res de res.
Fins que no va arribar la sessió final, ens van fer despullar a tots i agafar-nos de les mans com si balléssim una sardana. Van començar a posar diferents músiques: himnes, marxes, reggaeton, però tots seguíem destrempats. I es van acabar les músiques, tot estava perdut, i l'Alguer ja que ens tenia allà es va posar a cantar el seu nou èxit: Quan tot s'enlaira.
I com un encantador de serps, tot es va enlairar i vam tornar a casa per gaudir del moment.
La quarta cançó de l'àlbum debut de Txarango, Benvinguts al llarg viatge (2012), amb la lletra al vídeo. Els drets de la cançó corren a càrrec de Txarango.
Capítol 46
ANY 2011
Si, senyor jutge, vaig presentar aquesta demanda judicial perquè la senyoreta Adele em va copiar per fer la seva cançó «Rolling in the deep». Si vol li explico com va anar.
La senyoreta Adele va entrar a la meva botiga de roba interior per demanar-me unes calcetes per ella. Abans de que entrés, jo estava repassant una comanda, i com sempre, m'agradava fer-ho cantant.
Doncs bé vaig atendre a la senyoreta Adele tan bé com faig sempre i li vaig vendre una caixa de sis unitats del model 203, que és un model amb blonda moníssim. Quan vam acabar li vaig dir si volia alguna cosa més, em va dir que no, però que s'esperava allà dintre si no em feia res.
Cap problema i vaig seguir repassant cantant com li he dit abans. Sovint quan repassava m'inventava melodies i ella va fer veure que mirava els productes de les estanteries, però en realitat m'estava escoltant. I jo anava fent
Tres dotzenes de calceeeeeetes,
i sis tangues ben petiiiiiiits,
mitges per embarassaaaaada,
i dos camisons de niiiiit.
Que si ho comprova, és la mateixa melodia del tros que ella diu: «we could have had it all», i el contracant on ella diu: «rolling in the deep» és aquest:
Això jo ja ho tinc
aquest és més petit,
dos de la talla cinc,
ara ho he repetit.
Senyor jutge si prova de cantar sobre la cançó de la senyoreta Adele aquestes estrofes, veurà que jo vaig fer la melodia d'aquesta cançó. Si vol pot preguntar a qualsevol conegut meu i li diran que jo no m'invento mai res, ni dic cap mentida.
Per tot això, com autor de l'obra, demano un percentatge dels guanys que ha obtingut la senyoreta Adele per aquesta cançó.
Music video by Adele performing Rolling In The Deep. (C) 2010 XL Recordings Ltd. #VEVOCertified on July 25, 2011. http://www.vevo.com/certified http://www.yo...
YOUTUBE.COM
Capítol 45
ANY 2010
Tota la plaça de l'ajuntament plena de gom a gom, tots de cara a aquella pantalla gegant, i no feien una final del Barça, no.

Tot va començar farà cosa de sis mesos quan em vaig presentar a un càsting per aparèixer al nou vídeo-clip de Bruno Mars. Em vaig preparar a fons, vaig fer classes de dansa, vaig anar a la perruqueria i de passada em vaig fer un lífting i posar bòtox per treure aquelles petites arrugues que m'havien sortit. El resultat final va ser que vaig quedar encara més guapo del que era i tot aquest esforç va valer la pena perquè em van triar per ser un dels cinc ballarins del vídeo, que s'estrenaria mundialment l'octubre del 2010.
Primer de tot vaig donar la noticia a la mare i li vaig dir que encara no es podia explicar. Al vespre va anar a la peixateria i els hi va dir que no ho diguessin a ningú, però el nen sortiria a l'últim vídeo d'en Bruno Mars. A partir d'aquí la notícia va córrer com la pólvora, tot el poble es va alegrar que un calellenc estigués al cos de ball del cantant més en forma del moment.
Tot i que jo preferia veure el vídeo tot sol, la meva mare va convidar a tota la família a casa a veure la presentació, però els veïns també volien participar i van demanar si podien també venir a veure-ho tots junts. A casa ja no hi cabríem per això van reservar el bar del mercat per posar una pantalla una mica més gran per veure la tele i poder-ho compartir amb tothom qui volgués. Jo ja anava dient que potser no calia tan rebombori per veure la nova cançó d'en Bruno, i els calellencs em deien que el que volien veure era una cara coneguda ballant al costat d'una super estrella.
El dia abans de l'estrena, l'ajuntament va decidir posar una pantalla més gran en un espai més gran, doncs el mercat havia quedat petit i van muntar aquella pantalla gegant a l'ajuntament. Em feien entrevistes, jo repetia que no n'hi havia per tant, i ells insistien en dir que ja em volien veure.
I una vegada feta l'emissió el comentari més repetit és que havia quedat molt mono.
Ah, si no m'heu reconegut, soc el que porto la camisa de quadres.

Moonshine Jungle Tour 2014 tickets and more info:http://www.brunomars.com/moonshinejungletourAvailable now on iTunes! http://smarturl.it/Doo-Wops
YOUTUBE.COM
Capítol 44
ANY 2009
Quan els nois dels Amics de les Arts em van dir que seria el seu doberman, mai em vaig pensar que acabaria d'aquesta manera.
Aquella època estava treballant de community manager en una important empresa multinacional de finances amb molt bon sou i un despatx amb molts metres quadrats i vistes al mar. Un dia em va venir una oferta de treball d'un grup musical que buscaven un perfil agressiu com el meu. D'entrada el sou era molt més baix, molt, però els diners no donen la felicitat i em va fer gràcia donar forma a aquest nou projecte, vaig acceptar.
Però quan vaig començar a demanar els documents del grup, les inversions previstes, els contractes, les propietats i tota la paperassa en general, es van mirar entre ells, em van donar un cop a l'esquena, un cap de gos i una safata de llaminadures per repartir-les entre els nens.
Per acabar-ho d'adobar no em portaven mai al veterinari, la corretja m'apretava, només em treien a fer pipí una vegada al dia i per menjar em donaven pinso del més barat del mercadona.
Capítol 43
ANY 2008
La primera vegada que vaig veure la Beyonce dormia nua al meu costat, i el que era millor, semblava contenta i satisfeta de la nit que havia passat al meu llit. Per molt que jo ho intentava no aconseguia saber com havia arribat allà, ni com ens havíem conegut. Els excessos etílics de la nit anterior no em permetien recordar aquest moment sublim.

Es va despertar, em va dir bon dia i em va fer un petó als morros. Jo estava atònit de viure aquella situació. Vam gaudir d'una temporada sensacional, ens estimàvem, anàvem junts per tot arreu, coincidíem en tot, .....menys en aquell immens i maleït ventilador.
Anàvem a fer voltes amb la Beyo ( així l'anomenava jo carinyosament), a comprar, a prendre el cafè, a la platja, a missa, però sempre amb el ventilador que li donés l'efecte que ella volia als cabells. Jo degut a l'aire del ventilador em començava a refredar més del compte, però la Beyo no volia ni sentir parlar de sortir al carrer sense ventilador.
Fins i tot una temporada vam anar a viure a Cadaqués, vaig pensar que amb la tramuntana no caldria el ventilador. Quan anava a comprar el pa era perfecte, perquè la tramuntana li tocava el rostre i li feia volar els cabells, però quan anàvem a comprar les olives i el bacallà, el vent li venia d'esquenes i tota la melena li tapava la cara, i a això no hi estava disposada.
Un dia em vaig armar de valor i li vaig dir:
-Beyo, o el ventilador o jo
I van marxar, la Beyo i el ventilador, però sobre la tauleta em van deixar aquest video de comiat.

Beyoncé's official video for 'Single Ladies (Put a Ring on It)'. Click to listen to Beyoncé on Spotify:http://smarturl.it/BeyonceSpot?IQid=BeySL As featured...
YOUTUBE.COM
Capítol 42
ANY 2007
L'any 2007 va ser força plujós. Un dia que anava per Barcelona vaig decidir entrar a uns cèntrics grans magatzems a comprar-me un paraigua. Hi havia una noia venent guapíssima, que feia unes demostracions d'una marca de paraigües amb ball i tot. En venia molts, però a mi no em van convèncer aquells paraigües. Ella insistia i m'ho anava explicant cantant i ballant, però un paraigua dura molt temps i jo volia estar ben segur de la peça que adquiria. Al final vaig marxar sense comprar doncs no estava convençut.
Al vespre vaig rebre una trucada al mòbil, era la Rihanna, la venedora de paraigües. Havia aconseguit el meu telèfon a la fitxa de clients de la empresa. Em va proposar si volia anar a prendre alguna cosa, i jo, tot i que sabia que em volia vendre el paraigües, vaig acceptar perquè tenia molta sed. Vam estar una bona estona xerrant i rient i no em va parlar de res de la feina.
Em va dir que perquè no anàvem a sopar que tenia uns tickets d'empresa i em convidava. Doncs endavant, vaig pensar que quan m'oferís la venda del paraigua igualment li diria que no. Amb la Rihanna vam sopar en un lloc preciós i molt romàntic, ella era una noia molt guapa i simpàtica, certament va ser una nit molt agradable. Em va sorprendre que mentre sopàvem per sota la taula em tocava les cames amb els seus peus, vaig tenir clar que segur que eren tècniques de venda.
Finalment em va oferir de pujar a la seva habitació de l'hotel a fer una última copa, vaig dir que si i em va posar el braç per sobre el meu coll. Quan ja enfilàvem el passadís cap a la seva habitació, em va dir que aquella nit tindríem una tempesta de plaer.
Aquí ja vaig veure del tot clar que la Rihanna em volia vendre el paraigua, tan si com no, vaig fer mitja volta i li vaig dir que ja m'havia comprat un xubasquero al Decathlon.
Get Rihanna’s eighth studio album ANTI now: Download on TIDAL: http://smarturl.it/downloadANTIStream on TIDAL: http://smarturl.it/streamANTIdlx
YOUTUBE.COM
Capítol 41
ANY 2006
Un any a presó per tirar unes tisores, un assecador i tres raspalls al nano aquell?. És ben bé que en aquest país la justícia és un desastre, i el meu advocat encara més.
El dia de la candelera vaig ingressar a Quatre Camins per passar-m'hi un any. Tenia una cel·la molt acollidora amb un llit i una pica. Als primers dies ja vaig fer bons amics, sobre tots ells en Fito. En Fito era un noi escanyolit, molt nerviós i molt xerraire, que estava tancat per tirar-li una guitarra al tècnic de só. De seguida ens vam entendre.
Ens vam acollir a un programa de reinserció basat en un projecte musical. Als més capacitats musicalment ens deixaven quatre hores al dia anar a un box on hi havia instruments, i si ho fèiem bé, potser podríem anar a tocar algun dia a l'exterior. Vam formar el grup i com que teníem molt de temps el vaig ajudar a compondre alguns temes, que mal m'està el dir-ho, eren molt bons.
A les ràdios començaven a punxar els nostres temes, la gent volia veure aquest nou fenomen que s'havia format a Quatre Camins. Fins i tot la Warner va aconseguir els permisos per gravar un vídeo clip del nostre èxit.
Però el dia abans de gravar van revisar la meva condemna i em van donar la llibertat condicional. A la guitarra em va substituir «el Lelo» un home amb grenyes amb un historial delictiu força ampli i en Fito en comptes de fer el duo que teníem preparat, va haver de cantar tot sol.
Si us hi fixeu en el clip, hi surt en Fito assegut a una cadira de barberia en un clar homenatge cap a mi.
Ya puedes descargarte Antes de que cuente Diez, el álbum de Fito & Fitipaldis aquí: http://goo.gl/O0BYCbEscúchalo en Spotify: http://goo.gl/1J0N3y Sigue a F...
YOUTUBE.COM
Capítol 40
ANY 2005
Sense feina m'havia quedat però no em podia rendir, vaig anar trucant moltes portes sense sort i al final vaig decidir ser emprenedor i muntar el meu propi negoci. De què?, d'una de les coses que se'm donava més bé, la perruqueria.
Em vaig instal·lar al carrer Amadeu, cantonada Bruguera, perquè no hi ha gaire oferta de perruquers en aquesta zona. I tot seguit vaig contractar un ajudant: en James, un noi molt simpàtic que tenia molt bona veu.
I van començar a venir les clientes, jo tallava i en James rentava caps i cobrava. Per acabar els hi cantava a totes you're beautiful, i se n'anaven més que contentes. I tot això ho anava repetint amb cada clienta i elles ben contentes, però jo després de sentir la mateixa cançó 25 vegades em començava a neguitejar. I un dia, i un altre i un altre, i sempre la mateixa cançó, jo ja no podia més.
Li vaig proposar a en James ampliar el seu repertori, però em va dir, i era cert, que les clientes venien per sentir-se guapes i que ell els hi cantés.
Fins que un dia que jo estava més nerviós del normal i vam tenir molta feina. Després de 48 vegades sentint you're beautiful, li vaig tirar l'assecador pel cap i unes quantes coses més. Al cap d'una estona hi havia dins la perruqueria un escamot dels mossos d'esquadra que no venien a tallar-se els cabells, sinó que venien perquè volien que els acompanyés a comissaria.
© 2005 WMG You're Beautiful (Video) Pre-order the 'Apollo Edition' featuring 5 new tracks:http://smarturl.it/ApolloEdition Buy 'Moon Landing' on…
YOUTUBE.COM
Capítol 39
ANY 2004
Estava fascinat per aquella noia, de la seva veu, de tot el que feia. Anava a veure tots els seus concerts amb l'esperança que algun dia pogués parlar amb ella. Els Burman Flash estaven força bé, però l'Anna, la seva cantant, em feia perdre moltes nits de son.
Ja que ella no sabia que existia, vaig decidir anar a esperar-la a la sortida dels camerinos amb un ram de flors. Després d'esperar quasi dues hores, no se què cony hi feien allà dintre, em va dir gràcies i va marxar sense fixar-se en mi. Vaig decidir fer un pas més, em posaria a tots els concerts una disfressa del super heroi Burman Flash i seria la manera de fer-me veure. Però hi havia tant públic als seus concerts que un tio amb una capa, un pijama ajustat de color groc i una B estampada al pit, tampoc es veia tant.
Per acostar-me a ella, vaig demanar el trasllat de la meva feina a la oficina central de La Caixa de Calella, per la sucursal número 2 de Cassà de la Selva, ja que em vaig assabentar que sovint l'Anna hi anava a ingressar els múltiples ingressos que obtenia del grup. Però l'Anna passava de llarg, de fet un noi amb corbata no crida l'atenció de ningú. Per tot això vaig optar per anar a la feina vestit de l'heroi Burman Flash.
D'aquesta manera vaig aconseguir que el dia canviés i va venir a la meva finestreta a ingressar els quartos. Li vaig treure les comissions, li vaig baixar la hipoteca, li vaig donar bolígrafs i llibres, i a canvi ella em va signar un disc.
Per mala sort aquell dia també va venir el director de zona i em va dir que aquell vestit no era adient per la meva feina i no va veure gaire bé això de baixar la hipoteca i treure comissions. Al migdia ja estava acomiadat sense indemnització ni res.
Vaig estar tres anys a l'atur passant misèries, .....però amb un disc signat per l'Anna.
Vídeo del grup Burman Flash de Cassà de la Selva. "Esperar que el dia canviï És com parlar per no dir res Robar realitat als somnis Conformar-te amb el que t...
YOUTUBE.COM
Capítol 38
ANY 2003
Va sortir de l'aigua com una sirena, amb les xancletes a la mà , era tan dolça, tan bonica que em vaig enamorar a l'instant. Va fer una volta per la sorra i anava repetint que no sabia perquè no havia tornat. De seguida me'n vaig adonar que la nostra amistat seria per sempre. Ens vam presentar, es deia Norah i tornava a dir que no sabia perquè no havia tornat.
Després d'estar una bona estona a la platja, vam anar a tocar el piano a Can Salom, bé el va tocar ella, i seguia repetint que no sabia perquè no havia tornat. I quan ja vam acabar de passejar, vam tornar a la platja i se'n va tornar per on havia vingut mentre tornava a dir que no sabia perquè no havia tornat.
Des d'aquell dia vaig cada dia a la platja a esperar si torna a venir la Norah, i ara jo també pregunto: Norah perquè no tornes?.
Music video by Norah Jones performing Don't Know Why. (C) 2002 Blue Note Records
YOUTUBE.COM

Capítol 55 ANY 2020

 Capitol 55 ANY 2020 I vam arribar a aquell any tan estrany que ho va aturar tot, que ens va confinar a casa i que ens va tallar de socarrel...