Capítol 47
ANY 2012
ANY 2012
Potser va ser l'estrès el que em va provocar aquella disfunció erèctil, no ho sé, però tenia un gran problema. El primer pas va ser consultar el meu metge i el primer remei era prendre-m'ho amb calma, que els nervis passarien i tot tornaria al seu lloc.
Però passaven els dies i tot seguia allà baix, havia de fer alguna cosa. Vaig demanar hora a una prestigiosa clínica de Barcelona especialitzada en problemes sexuals. Em van fer nombroses analítiques i tot era correcte, no trobaven el motiu de la meva patologia, per això em van tornar a dir que em relaxés. I jo em relaxava i tot es relaxava, i aquest no era l'objectiu.
I un dia tot navegant per internet em va arribar un anunci d'unes jornades que es feien a una masia de Hortsavinyà en que amb un sistema de musicoteràpia solucionaven problemes com el meu. Em vaig informar i el cap de setmana següent ja érem jo i 10 homes més allotjats a la masia disposats a començar el tractament. Entre els companys n'hi havia un més jove que els altres, que es deia Alguer i portava molt bon rotllo. Vam començar fent meditació, ioga, una alimentació sana i productes afrodisíacs però res de res.
Fins que no va arribar la sessió final, ens van fer despullar a tots i agafar-nos de les mans com si balléssim una sardana. Van començar a posar diferents músiques: himnes, marxes, reggaeton, però tots seguíem destrempats. I es van acabar les músiques, tot estava perdut, i l'Alguer ja que ens tenia allà es va posar a cantar el seu nou èxit: Quan tot s'enlaira.
I com un encantador de serps, tot es va enlairar i vam tornar a casa per gaudir del moment.
Però passaven els dies i tot seguia allà baix, havia de fer alguna cosa. Vaig demanar hora a una prestigiosa clínica de Barcelona especialitzada en problemes sexuals. Em van fer nombroses analítiques i tot era correcte, no trobaven el motiu de la meva patologia, per això em van tornar a dir que em relaxés. I jo em relaxava i tot es relaxava, i aquest no era l'objectiu.
I un dia tot navegant per internet em va arribar un anunci d'unes jornades que es feien a una masia de Hortsavinyà en que amb un sistema de musicoteràpia solucionaven problemes com el meu. Em vaig informar i el cap de setmana següent ja érem jo i 10 homes més allotjats a la masia disposats a començar el tractament. Entre els companys n'hi havia un més jove que els altres, que es deia Alguer i portava molt bon rotllo. Vam començar fent meditació, ioga, una alimentació sana i productes afrodisíacs però res de res.
Fins que no va arribar la sessió final, ens van fer despullar a tots i agafar-nos de les mans com si balléssim una sardana. Van començar a posar diferents músiques: himnes, marxes, reggaeton, però tots seguíem destrempats. I es van acabar les músiques, tot estava perdut, i l'Alguer ja que ens tenia allà es va posar a cantar el seu nou èxit: Quan tot s'enlaira.
I com un encantador de serps, tot es va enlairar i vam tornar a casa per gaudir del moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada