Capítol 35
ANY 2000
ANY 2000
Tenia un veí que es deia Santana sota casa que muntava unes festes que Déu n'hi do. Cada dia cantaven fins a altes hores i sempre acabaven cantant el mateix, una cançó que no te la podies treure del cap, nosaltres aleshores teníem un son lleuger perquè estàvem esperant la nostra primera filla.
Per posar-li el nom a la pubilla de casa hi va haver un intens debat entre la Cèlia i jo. Ella es decantava cap a Antònia i jo cap a Pepita, més que res perquè son noms molt originals, bonics i per fer contentes les iaies. La negociació va ser força dura i al final vam pactar que la nena es diria Pepita Antònia, quin nom més bonic.
I va néixer la nostra nena, tot va anar bé, gràcies. Vaig anar al registre a inscriure-la.
- Com es dirà la nena?
-Pepita Antònia
El senyor del registre va aixecar les celles amb cara de sorpresa, però al veure la meva cara de seguretat va anar a buscar els impresos. Jo mentre esperava em vaig posar a cantar aquella cançó que sentia cada nit.
I el senyor del registre, no sé si per fer-me un favor o perquè es va equivocar, al final li va posar Maria.
Per posar-li el nom a la pubilla de casa hi va haver un intens debat entre la Cèlia i jo. Ella es decantava cap a Antònia i jo cap a Pepita, més que res perquè son noms molt originals, bonics i per fer contentes les iaies. La negociació va ser força dura i al final vam pactar que la nena es diria Pepita Antònia, quin nom més bonic.
I va néixer la nostra nena, tot va anar bé, gràcies. Vaig anar al registre a inscriure-la.
- Com es dirà la nena?
-Pepita Antònia
El senyor del registre va aixecar les celles amb cara de sorpresa, però al veure la meva cara de seguretat va anar a buscar els impresos. Jo mentre esperava em vaig posar a cantar aquella cançó que sentia cada nit.
I el senyor del registre, no sé si per fer-me un favor o perquè es va equivocar, al final li va posar Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada