Capítol 49
ANY 2014
Conec a la Shakira de ben petita, es podria dir que moltes vegades li he fet de germà gran. De més jove em preguntava quin vestit s'havia de posar per anar a cantar, em feia escoltar abans que ningú els temes nous perquè li donés la meva opinió. Quan es va tenyir de rossa m'ho va preguntar primer a mi, i també em consultava què em semblaven els xicots que coneixia.
De sempre li han agradat molt els futbolistes, per això quan em va dir que havia conegut un noi, futbolista, que es deia Sergio i era del Madrid, em vaig alarmar molt.
-I què li has vist a aquest noi?
-Ai, no sé, és interessant, és simpàtic, és guapo, i estic penjada d'ell
-Aquest noi no et convé, creu-me.
Però ella no em volia fer cas i només m'explicava grandeses d'en Sergio Ramos, que si era tan bon noi, que si era intel·ligent, que si tirava tan bé els penaltis, que si sempre feia molt bona olor....
No podia tolerar més aquella situació, un dia la vaig convidar a berenar i després la vaig portar a l'entrenament del Barça. A la sortida m'ho vaig fer venir bé per creuar-nos amb el meu amic Gerard.
Vam quedar tots tres per anar a sopar, al cap d'una estona em va venir un mareig que vaig haver de marxar corrents i, l'amor va fer la resta.
Ara soc el padrí d'en Milan, i cada any per Pasqua li compro la mona,.....amb un ninot d'en Sergio Ramos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada