Capítol 22
ANY 1987
ANY 1987
Eren més de dos quarts d'una, va sonar el telèfon, em vaig aixecar mig endormiscat del sofà per contestar. Era en Tomeu que em demanava ajuda.
-Demà agafa s'avion a s'hora baixa, que venen dues al·lotes alemanyes a passar una setmana a ca meua i jo no puc amb ses dues i necessit sa teua col·laboració.
L'endemà al vespre ja estava instal·lat a la casa mallorquina d'en Tomeu i les dues alemanyes també. Havien arribat mitja hora abans que jo. Ens vam presentar, es deien Gertrud i Bettina, eren rosses, altes, guapíssimes i no sabien dir ni hola en espanyol i en català ni parlar-ne. En Tomeu em va comentar que havien vingut per torrar-se tot el dia a la platja i a les nits tindríem l'oportunitat perfecta per intimar amb elles.
D'entrada la Gertrud va acostar-se més a en Tomeu i la Bettina cap a mi, ja m'anava bé. Vam sopar, vam beure, vam xerrar, i el que era inevitable vam anar a dormir, en Tomeu amb la Gertrud i jo amb la Bettina. Va ser una nit per recordar.
L'endemà al matí en Tomeu es va aixecar, va obrir la persiana, i mirant-nos tot pujant les celles va dir: -plou, vaja, no podreu anar a sa platja-
Vam estar tot el dia tancats gaudint dels nostres cossos, només vam parar per menjar sobrassada i ensaïmada i torne'm-hi. Esgotats a la nit vam anar a dormir.
Al segon matí la Bettina va saltar del llit amb unes minúscules calcetes, va córrer les cortines i va dir: -ploooou, i vam repetir les activitats del dia anterior.
I va arribar la tercera jornada i totes dues mirant al carrer van dir: - plooooooou, així amb il·lusió, allargant molt les os. Vaig bufar, estava esgotat, ja havíem fet tres passades al kamasutra sencer, però vaig resistir.
L'endemà la Bettina, que tenia una energia sobrenatural, va obrir la porta, va treure el braç i va tornar a dir: -plooooooou-. Cap al vespre li vaig comentar a en Tomeu que jo ja no podia més, que a aquell ritme jo em moriria, moriria feliç però moriria.
Per sobreviure els hi vam explicar que havíem d'entregar una cançó el diumenge a la discogràfica i que havíem de començar a pensar melodies, harmonies i que durant unes hores necessitàvem tancar-nos en Tomeu i jo sols per compondre: Plou
-Demà agafa s'avion a s'hora baixa, que venen dues al·lotes alemanyes a passar una setmana a ca meua i jo no puc amb ses dues i necessit sa teua col·laboració.
L'endemà al vespre ja estava instal·lat a la casa mallorquina d'en Tomeu i les dues alemanyes també. Havien arribat mitja hora abans que jo. Ens vam presentar, es deien Gertrud i Bettina, eren rosses, altes, guapíssimes i no sabien dir ni hola en espanyol i en català ni parlar-ne. En Tomeu em va comentar que havien vingut per torrar-se tot el dia a la platja i a les nits tindríem l'oportunitat perfecta per intimar amb elles.
D'entrada la Gertrud va acostar-se més a en Tomeu i la Bettina cap a mi, ja m'anava bé. Vam sopar, vam beure, vam xerrar, i el que era inevitable vam anar a dormir, en Tomeu amb la Gertrud i jo amb la Bettina. Va ser una nit per recordar.
L'endemà al matí en Tomeu es va aixecar, va obrir la persiana, i mirant-nos tot pujant les celles va dir: -plou, vaja, no podreu anar a sa platja-
Vam estar tot el dia tancats gaudint dels nostres cossos, només vam parar per menjar sobrassada i ensaïmada i torne'm-hi. Esgotats a la nit vam anar a dormir.
Al segon matí la Bettina va saltar del llit amb unes minúscules calcetes, va córrer les cortines i va dir: -ploooou, i vam repetir les activitats del dia anterior.
I va arribar la tercera jornada i totes dues mirant al carrer van dir: - plooooooou, així amb il·lusió, allargant molt les os. Vaig bufar, estava esgotat, ja havíem fet tres passades al kamasutra sencer, però vaig resistir.
L'endemà la Bettina, que tenia una energia sobrenatural, va obrir la porta, va treure el braç i va tornar a dir: -plooooooou-. Cap al vespre li vaig comentar a en Tomeu que jo ja no podia més, que a aquell ritme jo em moriria, moriria feliç però moriria.
Per sobreviure els hi vam explicar que havíem d'entregar una cançó el diumenge a la discogràfica i que havíem de començar a pensar melodies, harmonies i que durant unes hores necessitàvem tancar-nos en Tomeu i jo sols per compondre: Plou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada