Capítol 41
ANY 2006
ANY 2006
Un any a presó per tirar unes tisores, un assecador i tres raspalls al nano aquell?. És ben bé que en aquest país la justícia és un desastre, i el meu advocat encara més.
El dia de la candelera vaig ingressar a Quatre Camins per passar-m'hi un any. Tenia una cel·la molt acollidora amb un llit i una pica. Als primers dies ja vaig fer bons amics, sobre tots ells en Fito. En Fito era un noi escanyolit, molt nerviós i molt xerraire, que estava tancat per tirar-li una guitarra al tècnic de só. De seguida ens vam entendre.
Ens vam acollir a un programa de reinserció basat en un projecte musical. Als més capacitats musicalment ens deixaven quatre hores al dia anar a un box on hi havia instruments, i si ho fèiem bé, potser podríem anar a tocar algun dia a l'exterior. Vam formar el grup i com que teníem molt de temps el vaig ajudar a compondre alguns temes, que mal m'està el dir-ho, eren molt bons.
A les ràdios començaven a punxar els nostres temes, la gent volia veure aquest nou fenomen que s'havia format a Quatre Camins. Fins i tot la Warner va aconseguir els permisos per gravar un vídeo clip del nostre èxit.
Però el dia abans de gravar van revisar la meva condemna i em van donar la llibertat condicional. A la guitarra em va substituir «el Lelo» un home amb grenyes amb un historial delictiu força ampli i en Fito en comptes de fer el duo que teníem preparat, va haver de cantar tot sol.
Si us hi fixeu en el clip, hi surt en Fito assegut a una cadira de barberia en un clar homenatge cap a mi.
El dia de la candelera vaig ingressar a Quatre Camins per passar-m'hi un any. Tenia una cel·la molt acollidora amb un llit i una pica. Als primers dies ja vaig fer bons amics, sobre tots ells en Fito. En Fito era un noi escanyolit, molt nerviós i molt xerraire, que estava tancat per tirar-li una guitarra al tècnic de só. De seguida ens vam entendre.
Ens vam acollir a un programa de reinserció basat en un projecte musical. Als més capacitats musicalment ens deixaven quatre hores al dia anar a un box on hi havia instruments, i si ho fèiem bé, potser podríem anar a tocar algun dia a l'exterior. Vam formar el grup i com que teníem molt de temps el vaig ajudar a compondre alguns temes, que mal m'està el dir-ho, eren molt bons.
A les ràdios començaven a punxar els nostres temes, la gent volia veure aquest nou fenomen que s'havia format a Quatre Camins. Fins i tot la Warner va aconseguir els permisos per gravar un vídeo clip del nostre èxit.
Però el dia abans de gravar van revisar la meva condemna i em van donar la llibertat condicional. A la guitarra em va substituir «el Lelo» un home amb grenyes amb un historial delictiu força ampli i en Fito en comptes de fer el duo que teníem preparat, va haver de cantar tot sol.
Si us hi fixeu en el clip, hi surt en Fito assegut a una cadira de barberia en un clar homenatge cap a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada