Capítol 37
ANY 2002
ANY 2002
Que no nos embauquen, l'arribada a la lluna per en Neil Armstrong i els astronautes americans va ser un frau. En realitat va ser gravada en un estudi cinematogràfic de Florida per demostrar a l'antiga URSS que els americans anaven per davant a la carrera espacial.
Avui podem afirmar amb proves clares que la primera expedició que va trepitjar la lluna va ser una expedició mallorquina i enmig d'aquesta expedició com a convidat hi era jo.
Amb pocs recursos i molta imaginació, van construir un coet d'última generació amb peces comprades a l'Ikea i al Leroy Merlin. El coet el van batejar com Antònia Font, que era una professora que aquests nois havien tingut i que els havia deixat molt bon record. Amb bon rotllo i alegria van dirigir-se cap a la lluna. Però necessitaven algú que conegués el camí i van pensar en mi, que havia passat bona part de la meva infantesa a la lluna.
Per això una matinada de primavera vam pujar tots cinc al coet i vam fer el viatge. Vaig preparar el necesser, em vaig prendre dues biodramines i cap amunt. A mig camí vam parar a fer un riu i a estirar les cames i al cap de 15 hores ja hi érem. Una vegada el coet va estar ben aparcat, vam baixar cantant perquè els possibles alienígenes veiessin que arribàvem en só de pau i de molt bon rotllo.
Només vam estar una setmana de vacances a la lluna, perquè jo havia de baixar ràpid per veure néixer el meu segon fill, malgrat tot, vam tenir temps per intimar amb algunes aborígens. Però com que sóc un cavaller no us en penso explicar els detalls.
Avui podem afirmar amb proves clares que la primera expedició que va trepitjar la lluna va ser una expedició mallorquina i enmig d'aquesta expedició com a convidat hi era jo.
Amb pocs recursos i molta imaginació, van construir un coet d'última generació amb peces comprades a l'Ikea i al Leroy Merlin. El coet el van batejar com Antònia Font, que era una professora que aquests nois havien tingut i que els havia deixat molt bon record. Amb bon rotllo i alegria van dirigir-se cap a la lluna. Però necessitaven algú que conegués el camí i van pensar en mi, que havia passat bona part de la meva infantesa a la lluna.
Per això una matinada de primavera vam pujar tots cinc al coet i vam fer el viatge. Vaig preparar el necesser, em vaig prendre dues biodramines i cap amunt. A mig camí vam parar a fer un riu i a estirar les cames i al cap de 15 hores ja hi érem. Una vegada el coet va estar ben aparcat, vam baixar cantant perquè els possibles alienígenes veiessin que arribàvem en só de pau i de molt bon rotllo.
Només vam estar una setmana de vacances a la lluna, perquè jo havia de baixar ràpid per veure néixer el meu segon fill, malgrat tot, vam tenir temps per intimar amb algunes aborígens. Però com que sóc un cavaller no us en penso explicar els detalls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada