Capítol 24
ANY 1989
ANY 1989
Feia molt temps que ho estava meditant i ara era el moment de fer el pas. Em vaig comprar un traje de luces preciós de color fúcsia amb brodats daurats, un capote i la montera me la estaven fent a mida perquè no n'hi havia de la meva talla ( pels poc introduïts a la tauromàquia, la montera és el barret del torero). Jo ja estava a punt, però la meva família no. Ells no veien bé que deixés la meva feina a l'empresa tèxtil familiar per provar sort al món taurí.
Per poder-los convèncer vaig anar a buscar al meu amic Albert. Ell era molt diplomàtic i sabia donar arguments per fer entendre qualsevol proposta per enrevessada que fos. I entre tots dos ens vam inventar aquesta cançó tan dolça, que era en realitat el que m'estava passant.
Però el malparit de l'Albert va afegir una estrofa amb un final tràgic per per donar un desenllaç a la història i quan ho van sentir a casa, evidentment, el meu pare em va negar tot el seu suport.
I ara quan hi ha toros a la tele em poso el meu vestit fúcsia, la meva montera i amb llàgrimes als ulls, torejo la meva gossa pel menjador de casa.
Per poder-los convèncer vaig anar a buscar al meu amic Albert. Ell era molt diplomàtic i sabia donar arguments per fer entendre qualsevol proposta per enrevessada que fos. I entre tots dos ens vam inventar aquesta cançó tan dolça, que era en realitat el que m'estava passant.
Però el malparit de l'Albert va afegir una estrofa amb un final tràgic per per donar un desenllaç a la història i quan ho van sentir a casa, evidentment, el meu pare em va negar tot el seu suport.
I ara quan hi ha toros a la tele em poso el meu vestit fúcsia, la meva montera i amb llàgrimes als ulls, torejo la meva gossa pel menjador de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada