Capítol 48
ANY 2013
No sé xiular, no n'he sabut mai, però no crec que això sigui motiu perquè et facin fora d'una feina que m'agradava molt.
Jo era el cinquè Blaumut, tocava el triangle i feia veus. Em sentia important en el grup. En algunes cançons feia solos amb el triangle i el públic flipava amb mi. Quan ja teníem a punt el nostre èxit pa amb oli i sal, se li va ocórrer, no sé si a en Vassil o en Xavi que podríem canviar el tros que jo feia el solo de triangle per xiular la tonada tots cinc. A mi no em va semblar gens bé, era el meu tros, uns compassos que m'havia estudiat a fons i amb el meu triangle feia uns efectes increïbles. Però els altres membres del grup van argumentar que el pa amb oli i sal era una cosa molt casolana com ho és el xiular.
Ho vam posar a votació, vaig perdre per 4 a 1 i a partir d'aquí van descobrir la meva manca d'elasticitat al llavi superior que no em permet xiular. Ho vaig provar de totes maneres, vaig passar hores i hores intentant-ho però res de res.
Al següent assaig tenia una carta d'acomiadament sobre el faristol, amb l'explicació que no podíem fer el tema emblema del grup només xiulant quatre i el cinquè tocant el triangle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada