Capítol 42
ANY 2007
ANY 2007
L'any 2007 va ser força plujós. Un dia que anava per Barcelona vaig decidir entrar a uns cèntrics grans magatzems a comprar-me un paraigua. Hi havia una noia venent guapíssima, que feia unes demostracions d'una marca de paraigües amb ball i tot. En venia molts, però a mi no em van convèncer aquells paraigües. Ella insistia i m'ho anava explicant cantant i ballant, però un paraigua dura molt temps i jo volia estar ben segur de la peça que adquiria. Al final vaig marxar sense comprar doncs no estava convençut.
Al vespre vaig rebre una trucada al mòbil, era la Rihanna, la venedora de paraigües. Havia aconseguit el meu telèfon a la fitxa de clients de la empresa. Em va proposar si volia anar a prendre alguna cosa, i jo, tot i que sabia que em volia vendre el paraigües, vaig acceptar perquè tenia molta sed. Vam estar una bona estona xerrant i rient i no em va parlar de res de la feina.
Em va dir que perquè no anàvem a sopar que tenia uns tickets d'empresa i em convidava. Doncs endavant, vaig pensar que quan m'oferís la venda del paraigua igualment li diria que no. Amb la Rihanna vam sopar en un lloc preciós i molt romàntic, ella era una noia molt guapa i simpàtica, certament va ser una nit molt agradable. Em va sorprendre que mentre sopàvem per sota la taula em tocava les cames amb els seus peus, vaig tenir clar que segur que eren tècniques de venda.
Finalment em va oferir de pujar a la seva habitació de l'hotel a fer una última copa, vaig dir que si i em va posar el braç per sobre el meu coll. Quan ja enfilàvem el passadís cap a la seva habitació, em va dir que aquella nit tindríem una tempesta de plaer.
Aquí ja vaig veure del tot clar que la Rihanna em volia vendre el paraigua, tan si com no, vaig fer mitja volta i li vaig dir que ja m'havia comprat un xubasquero al Decathlon.
Al vespre vaig rebre una trucada al mòbil, era la Rihanna, la venedora de paraigües. Havia aconseguit el meu telèfon a la fitxa de clients de la empresa. Em va proposar si volia anar a prendre alguna cosa, i jo, tot i que sabia que em volia vendre el paraigües, vaig acceptar perquè tenia molta sed. Vam estar una bona estona xerrant i rient i no em va parlar de res de la feina.
Em va dir que perquè no anàvem a sopar que tenia uns tickets d'empresa i em convidava. Doncs endavant, vaig pensar que quan m'oferís la venda del paraigua igualment li diria que no. Amb la Rihanna vam sopar en un lloc preciós i molt romàntic, ella era una noia molt guapa i simpàtica, certament va ser una nit molt agradable. Em va sorprendre que mentre sopàvem per sota la taula em tocava les cames amb els seus peus, vaig tenir clar que segur que eren tècniques de venda.
Finalment em va oferir de pujar a la seva habitació de l'hotel a fer una última copa, vaig dir que si i em va posar el braç per sobre el meu coll. Quan ja enfilàvem el passadís cap a la seva habitació, em va dir que aquella nit tindríem una tempesta de plaer.
Aquí ja vaig veure del tot clar que la Rihanna em volia vendre el paraigua, tan si com no, vaig fer mitja volta i li vaig dir que ja m'havia comprat un xubasquero al Decathlon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada