Capítol 20
ANY 1985
ANY 1985
Amb en Marc ens coneixem de tota la vida, ni me'n recordo de com ens vam fer amics. En els anys de joventut ho compartíem quasi tot, jo tinc uns mitjons que són seus i la cinta per la suor que sovint porta al cap és meva, bé ara ja no perquè li vaig regalar perquè m'anava petita i a ell li quedava perfecte.
De jove li deixava la meva Derbi Variant per anar a veure una xicota que tenia a Sant Pol i ell em deixava la seva guitarra que era més bona que la meva. Només hi havia dues coses que mai compartíem: les novies i els diners, això no ens ho deixàvem mai.
La única excepció va ser aquella vegada que em va demanar 5000 peles per una urgència que tenia i,.....ara que hi penso, encara no me les ha tornat.
La mare que el va parir, ara entenc que cada vegada que canta Money for nothing, em mira amb un somriure sorneguer.
A la mateixa època del grup d'en Mark va sortir a Calella un grup de nom semblant, els Diaris Estrets, no sé quin dels dos grups va ser primer i potser no tenen tant talent, però segur que els Diaris Estrets paguen puntualment els seus deutes.
De jove li deixava la meva Derbi Variant per anar a veure una xicota que tenia a Sant Pol i ell em deixava la seva guitarra que era més bona que la meva. Només hi havia dues coses que mai compartíem: les novies i els diners, això no ens ho deixàvem mai.
La única excepció va ser aquella vegada que em va demanar 5000 peles per una urgència que tenia i,.....ara que hi penso, encara no me les ha tornat.
La mare que el va parir, ara entenc que cada vegada que canta Money for nothing, em mira amb un somriure sorneguer.
A la mateixa època del grup d'en Mark va sortir a Calella un grup de nom semblant, els Diaris Estrets, no sé quin dels dos grups va ser primer i potser no tenen tant talent, però segur que els Diaris Estrets paguen puntualment els seus deutes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada