Capítol 39
ANY 2004
ANY 2004
Estava fascinat per aquella noia, de la seva veu, de tot el que feia. Anava a veure tots els seus concerts amb l'esperança que algun dia pogués parlar amb ella. Els Burman Flash estaven força bé, però l'Anna, la seva cantant, em feia perdre moltes nits de son.
Ja que ella no sabia que existia, vaig decidir anar a esperar-la a la sortida dels camerinos amb un ram de flors. Després d'esperar quasi dues hores, no se què cony hi feien allà dintre, em va dir gràcies i va marxar sense fixar-se en mi. Vaig decidir fer un pas més, em posaria a tots els concerts una disfressa del super heroi Burman Flash i seria la manera de fer-me veure. Però hi havia tant públic als seus concerts que un tio amb una capa, un pijama ajustat de color groc i una B estampada al pit, tampoc es veia tant.
Per acostar-me a ella, vaig demanar el trasllat de la meva feina a la oficina central de La Caixa de Calella, per la sucursal número 2 de Cassà de la Selva, ja que em vaig assabentar que sovint l'Anna hi anava a ingressar els múltiples ingressos que obtenia del grup. Però l'Anna passava de llarg, de fet un noi amb corbata no crida l'atenció de ningú. Per tot això vaig optar per anar a la feina vestit de l'heroi Burman Flash.
D'aquesta manera vaig aconseguir que el dia canviés i va venir a la meva finestreta a ingressar els quartos. Li vaig treure les comissions, li vaig baixar la hipoteca, li vaig donar bolígrafs i llibres, i a canvi ella em va signar un disc.
Per mala sort aquell dia també va venir el director de zona i em va dir que aquell vestit no era adient per la meva feina i no va veure gaire bé això de baixar la hipoteca i treure comissions. Al migdia ja estava acomiadat sense indemnització ni res.
Vaig estar tres anys a l'atur passant misèries, .....però amb un disc signat per l'Anna.
Ja que ella no sabia que existia, vaig decidir anar a esperar-la a la sortida dels camerinos amb un ram de flors. Després d'esperar quasi dues hores, no se què cony hi feien allà dintre, em va dir gràcies i va marxar sense fixar-se en mi. Vaig decidir fer un pas més, em posaria a tots els concerts una disfressa del super heroi Burman Flash i seria la manera de fer-me veure. Però hi havia tant públic als seus concerts que un tio amb una capa, un pijama ajustat de color groc i una B estampada al pit, tampoc es veia tant.
Per acostar-me a ella, vaig demanar el trasllat de la meva feina a la oficina central de La Caixa de Calella, per la sucursal número 2 de Cassà de la Selva, ja que em vaig assabentar que sovint l'Anna hi anava a ingressar els múltiples ingressos que obtenia del grup. Però l'Anna passava de llarg, de fet un noi amb corbata no crida l'atenció de ningú. Per tot això vaig optar per anar a la feina vestit de l'heroi Burman Flash.
D'aquesta manera vaig aconseguir que el dia canviés i va venir a la meva finestreta a ingressar els quartos. Li vaig treure les comissions, li vaig baixar la hipoteca, li vaig donar bolígrafs i llibres, i a canvi ella em va signar un disc.
Per mala sort aquell dia també va venir el director de zona i em va dir que aquell vestit no era adient per la meva feina i no va veure gaire bé això de baixar la hipoteca i treure comissions. Al migdia ja estava acomiadat sense indemnització ni res.
Vaig estar tres anys a l'atur passant misèries, .....però amb un disc signat per l'Anna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada