Capítol 28
ANY 1993
ANY 1993
Anava en cotxe amb la meva xicota cap a Barcelona per la NII. Potser si que al final d'aquell avançament vaig tancar una mica a aquella furgoneta amb matrícula estrangera, però no n'hi havia per posar-se d'aquella manera. El conductor va començar a insultar-me, em deia crazy, crazy.
A l'alçada de Canet hi va haver la primera retenció, em vaig posar al costat, i dels cinc integrants del vehicle ja n'hi havia tres que m'increpaven: crazy, crazy, anaven repetint.
Jo vaig començar a respondre amb insults més nostrats, variats i potser més gruixuts, per demostrar a aquella colla que no m'acovardien gens ni mica. I vam seguir avançant poc a poc, i vaig veure com tots cinc movent el cap a ritme em deien: crazy, crazy, crazy.
Allò ja no es podia aguantar, quan ja érem a Caldetes ens vam tornar a parar, vaig baixar del cotxe per dir-ne quatre de fresques, vaig obrir la porta de la furgoneta amb posat amenaçador aixecant un puny i vaig poder veure com els Aerosmith, estaven de molt bon rotllo assajant el seu nou tema.
A l'alçada de Canet hi va haver la primera retenció, em vaig posar al costat, i dels cinc integrants del vehicle ja n'hi havia tres que m'increpaven: crazy, crazy, anaven repetint.
Jo vaig començar a respondre amb insults més nostrats, variats i potser més gruixuts, per demostrar a aquella colla que no m'acovardien gens ni mica. I vam seguir avançant poc a poc, i vaig veure com tots cinc movent el cap a ritme em deien: crazy, crazy, crazy.
Allò ja no es podia aguantar, quan ja érem a Caldetes ens vam tornar a parar, vaig baixar del cotxe per dir-ne quatre de fresques, vaig obrir la porta de la furgoneta amb posat amenaçador aixecant un puny i vaig poder veure com els Aerosmith, estaven de molt bon rotllo assajant el seu nou tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada