Capítol 55 ANY 2020

 Capitol 55

ANY 2020

I vam arribar a aquell any tan estrany que ho va aturar tot, que ens va confinar a casa i que ens va tallar de socarrel els nostres projectes i il·lusions. Va ser un any en que molta gent ho va passar malament, en la salut ,en les relacions humanes o en aquelles petites coses que en una època normal no hi donem cap importància.

Jo, en la meva vessant més solidària vaig decidir que calia ajudar a gent que ho necessites, per això anava cada dia al pis d'un matrimoni d'edat avançada que vivia a l'eixample barceloní. Els hi feia la compra, els netejava la casa, els hi donava els medicaments i els hi feia el dinar. Recordo que cada dia fregava el pis per eliminar els virus amb una galleda de color blau amb unes flors blanques estampades.

Teniem de veins de terrat uns nois molt simpàtics que es passaven bona part del dia cantant, això ens distreia i ens feia passar bones estones. Però en aquell pis passaven algunes coses estranyes, un dia em va desaparèixer la galleda de fregar de color blau i no la vaig tornar a veure mai més, i un altre dia també vaig extraviar uns quants dies el mòbil. El vaig buscar per tot arreu de la casa, semblava increïble, havia escrit un whattsapp  feia poca estona, havia deixat  el mòbil a la tauleta que hi havia al balcó (ho recordava perfectament ) i al cap de cinc minuts allà no hi era. En aquell mòbil hi tenia tots els números dels meus amics a l'agenda , el de la Silvia Perez-Cruz, el d'en Macaco, el del Sr. Wilson, el de la Judit Nederman, el d'en Manu Chao, en Nil Moliner, Oques Grasses, etc, etc, etc.

Estava desesperat, no podia perdre aquella agenda que havia aconseguit en tants anys d'amistat. Sort d'aquells tres nois que cantaven cada dia a la terrassa del costat, que van fer que em pogués distreure una mica del meu neguit. I, misteriosament, al cap de un mes o mes i mig vam trobar el mòbil a la bústia de l'entrada del pis. Mai no he aconseguit saber qui va poder ser.

Capítol 54 Any 2019

Capítol 54

Any 2019

Ai la Rosalia. 

Jo era, i de fet sóc molt amic dels seus pares i sempre li he tingut una estima especial, jo era com el seu tiet no oficial. Me la emportava a passejar, a la platja, quan era festa major als cavallitus, li donava sugus, li comprava gelats, anàvem als gronxadors, vaja totes les coses que faria un bon tiet.

Per Nadal i pel seu aniversari també li feia un regal. De petita solien ser nines i quan ja va ser més grandeta li regalava peces de roba. Però la nena s'anava fent gran i els sugus o les nines ja no li feien tant el pes i al veure jo que els regals que li feia no li feien cap gràcia, vaig decidir donar-li diners i que ella es comprés el que li fes falta.

I entre rialles i abraçades quan em veia ja de seguida parava la mà per veure que en treia i un diumenge normal solien ser 5 o 10 euros i per l'aniversari ja m'estirava més i arribava als 50. Com que sempre que ens veiem jo buscava la cartera em va començar a dir carinyosament el "Money man".

Per això quan la Rosalia ho va petar amb amb aquest tema em va fer molta il·lusió que se'n recordés de mi, el que no sé que vol dir això de "fucking"

#finsels100comaminim

Capítol 53 ANY 2018

 

Fa dos anys que em vaig comprometre a explicar-vos tal dia com avui l'anècdota de l'any. Com sempre una anècdota ben real i verídica. Som-hi

Capítol 53

ANY 2018

Fa unes setmanes que no em trobava gaire bé, tenia el coll agafat ,una tos de pit i una mica de febreta. Jo em pensava que deuria ser que estava fent una crescuda, però la família em va treure la idea del cap i em va fer anar a veure el metge a l'ambulatori.

Després d'esperar tres quarts d'hora, em va atendre una doctora que sense aixecar el cap de l'ordinador em va dir;

-Pués si, tiene tos , es vírica, beba mucha agua y se le pasará.

Vaig quedar perplexe de la poca vocació que tenen els metges actuals, no em va voler receptar ni una pastilla, ni un supositori ni res de res. Que diferent que era de quan hi havia metges de debó com el Dr. Puig, el Dr. Llaveries o el Dr. Prats.

Al sortir decebut del CAP, vaig veure un cartell a tot color que deia que el Doctor Prats visitaria a Canet, de seguida vaig pensar que seria un fill o un nét de l'il·lustre Doctor Prats, i vaig demanar hora perquè em donés una segona opinió.

Em van donar visita a la 1,30 de la nit, (cuanta feina té,quins horaris, vaig pensar) , i a l'arribar al lloc de visita, hi havia molt jovent amb gots a la mà, i uns nois joves també amb guitarres i trompetes que em deien que havia de caminar lluny.

I ara estic caminant lluny i no sé quan he de tornar. De moment estic a prop d'Hortsavinyà i encara tinc tos.

#finsels100comaminim

YOUTUBE.COM

Doctor Prats - Caminem Lluny (Videoclip oficial)

CRÈDITS Júlia (actriu protagonista): Ivet Cobrettie Estudiant 1: Ivet Espej

Capítol 52 Any 2017

L'any passat algú de vosaltres em va demanar que com a mínim expliqués una història a l'any i jo com que sóc fàcil de convèncer hi vaig accedir. Aquí teniu l'anècdota que m'ha passat aquest any.

Capítol 52

ANY 2017

Ja començava a tenir força feina a la parada i tot sol no me'n sortia. Cap al mes de març vaig contractar en Luis, un noi sud-americà, perquè em vingués a donar un cop de mà.

En Luis era un noi força trempat, el vaig ensenyar a despatxar, a dessalar el bacallà, a fer amanides, i també a donar conversa a les clientes. Però tenia un petit problema, era molt esverat.

Volia anar tan ràpid que sovint li queien les llenties per terra o tornava malament el canvi, o esquitxava tota la vitrina amb el suc de les olives..... I jo,en un correcte català de pagés li deia: -poc a poc Fonsi, no cal que corris que la gent ja s'espera-

Però no hi havia manera, ell no canviava i jo li anava dient que no anés tan esverat, per això vaig optar per dir-li en la seva llengua materna: - despacito Luis, despacito.

Era tan brusc posant els cigrons dins la bossa que jo no parava: - pasito a pasito, suave, suavecito, despacito, Luis, collons-.

Un matí ja no vaig poder més, havia tirat una plata de bunyols al cap de la Sra. Rosa i havia escampat tota una llauna de tonyina en escabetx per la vitrina. Li vaig dir que ja no el volia tornar a veure mai més, que ja podia marxar i no calia que ho fes «despacito», que ja es podia espavilar.

I ja no l'he vist més, i avui que és el meu aniversari penso en ell i tinc recança doncs crec que ho deu estar passant molt malament sense feina i sense ingressos.

Fins i tot havia pensat trucar al meu gran amic, el major Trapero, per si el pogués trobar, però no he gosat ja que aquests dies ha estat una mica enfeinat. Si voleu un dia us explicaré que de petits amb el major Trapero jugàvem a policies i lladres a l'hora del pati. evidentment jo sempre feia de policia.

#finsels100comaminim

YOUTUBE.COM

Luis Fonsi - Despacito ft. Daddy Yankee

“Despacito” disponible ya en todas las plataformas digitales: https://UML

Capítol 51 extra bonus track

ANY 2016

Mira que ho tenia clar i que sabia com celebrar-ho. Per celebrar els meus 50 volia cantar una cançó i la volia cantar només amb tu, també volia que tots els meus amics m'acompanyessin.

Començaria cantant pel meu carrer, el carrer Monturiol amb la Cèlia, la Maria, l'Eloi i la Google també. Seguia pel carrer Bruguera amb tota la meva família. Després pel carrer Romaní amb els amics de l'escola. Per continuar amb els amics del bàsquet pel carrer de Sant Antoni i tot seguit baixar amb els col·legues runners pel carrer de Sant Josep. Agafaria el carrer de la Pansa per cantar amb tots els meus amics de facebook, per més tard seguir pel carrer Llarg amb els de les sardanes i per acabar ho petaríem pel carrer Església amb els companys de Gospel Viu.

Tot estava pensat i calculat, però ho volia fer tan bé que vaig demanar a una productora de vídeo professional que ho gravés amb la qualitat que mereixia l'esdeveniment.

I la productora després em va dir que jo ja era massa vell per aquestes coses, va vendre la idea i em va substituir per aquest noi que és més jove i més guapo que jo.

Gràcies a tots per ser-hi.

#finsels100comaminim #nosecomptar

Animal - Només amb tu (Videoclip)

"Més enllà de les paraules" www.animalweb.cat. --- Realització i producció: DELIRIS PRODS. ----------------------------- ÈXITS PRODUCCIONS & MANAGEMENT Contr...

YOUTUBE.COM

Capítol 50

ANY 2015

Qui l'ha vist i qui el veu a en Pharrell, el vaig trobar fet un desastre assegut enmig dels contenidors mentre jo anava a llençar les escombraries, me li vaig acostar i no responia, estava absort enmig la seva depressió. Quan va començar a parlar deia coses molt estranyes, que si era el boig de la ciutat, que venia d'un silenci antic i molt llarg, em preguntava: -y como es él, en que lugar se enamoró de ti.

Estava fatal, es va enfilar dalt d'un balcó i cridava llença't cada instant és únic no es repetirà, que tengo la camisa negra porque negra tengo el alma. Jo li vaig parar els peus i li vaig dir: si et quedes amb mi podré trobar un recó...., però no em deixava acabar i ja em replicava: - como quisiera poder vivir sin aire i després em deia que esta tarde estoy triste y tengo que decirte.

Decirme què?, el vaig agafar per les espatlles i a dos dits de la cara li vaig dir que qualsevol nit pot sortir el sol, i sobretot amb alegria que ses velles es xapen de riure perquè havíem de tenir bon dia, com la iaia Montserrat, ja que la vida és bonica però a vegades complicada.

Aquí en Pharrell va aixecar el cap, em va mirar i em va dir que cal que neixin flors a cada instant, ara ja creia que la vida tenia color esperança, i s'anava engrescant.

I em va abraçar per dir-me amics per sempre o friends will be friends. Se li van il·luminar els ulls i es va posar a córrer i a saltar pel carrer tot cantant because I'm happy.

#finsels100comaminim

Pharrell Williams - Happy (Official Music Video)

Get Pharrell's album G I R L on iTunes:http://smarturl.it/GIRLitunes Get Pharrell's album G I R L on Amazon: http://smarturl.it/GIRLamazonMP3 Get…

YOUTUBE.COM

Capítol 49

ANY 2014

Conec a la Shakira de ben petita, es podria dir que moltes vegades li he fet de germà gran. De més jove em preguntava quin vestit s'havia de posar per anar a cantar, em feia escoltar abans que ningú els temes nous perquè li donés la meva opinió. Quan es va tenyir de rossa m'ho va preguntar primer a mi, i també em consultava què em semblaven els xicots que coneixia.

De sempre li han agradat molt els futbolistes, per això quan em va dir que havia conegut un noi, futbolista, que es deia Sergio i era del Madrid, em vaig alarmar molt.

-I què li has vist a aquest noi?

-Ai, no sé, és interessant, és simpàtic, és guapo, i estic penjada d'ell

-Aquest noi no et convé, creu-me.

Però ella no em volia fer cas i només m'explicava grandeses d'en Sergio Ramos, que si era tan bon noi, que si era intel·ligent, que si tirava tan bé els penaltis, que si sempre feia molt bona olor....

No podia tolerar més aquella situació, un dia la vaig convidar a berenar i després la vaig portar a l'entrenament del Barça. A la sortida m'ho vaig fer venir bé per creuar-nos amb el meu amic Gerard.

Vam quedar tots tres per anar a sopar, al cap d'una estona em va venir un mareig que vaig haver de marxar corrents i, l'amor va fer la resta.

Ara soc el padrí d'en Milan, i cada any per Pasqua li compro la mona,.....amb un ninot d'en Sergio Ramos.

#finsels100comaminim

Shakira - La La La (Brazil 2014) ft. Carlinhos Brown

La La La is featured on Shakira's new self-titled album. Shakira & Activia partner to support World Food Programme and its School Meals initiative, Find out ...

YOUTUBE.COM

Capítol 48

ANY 2013

No sé xiular, no n'he sabut mai, però no crec que això sigui motiu perquè et facin fora d'una feina que m'agradava molt.

Jo era el cinquè Blaumut, tocava el triangle i feia veus. Em sentia important en el grup. En algunes cançons feia solos amb el triangle i el públic flipava amb mi. Quan ja teníem a punt el nostre èxit pa amb oli i sal, se li va ocórrer, no sé si a en Vassil o en Xavi que podríem canviar el tros que jo feia el solo de triangle per xiular la tonada tots cinc. A mi no em va semblar gens bé, era el meu tros, uns compassos que m'havia estudiat a fons i amb el meu triangle feia uns efectes increïbles. Però els altres membres del grup van argumentar que el pa amb oli i sal era una cosa molt casolana com ho és el xiular.

Ho vam posar a votació, vaig perdre per 4 a 1 i a partir d'aquí van descobrir la meva manca d'elasticitat al llavi superior que no em permet xiular. Ho vaig provar de totes maneres, vaig passar hores i hores intentant-ho però res de res.

Al següent assaig tenia una carta d'acomiadament sobre el faristol, amb l'explicació que no podíem fer el tema emblema del grup només xiulant quatre i el cinquè tocant el triangle.

#finsels100comaminim

Blaumut - Pa amb Oli i Sal (Video Oficial)

Subscriu-te per rebre les actualitzacions del canal:http://bit.ly/1dsDN6B video oficial de la cançó PA AMB OLI i SAL del grup Blaumut "El Turista" (Picap, 2...

YOUTUBE.COM

Capítol 47
ANY 2012

Potser va ser l'estrès el que em va provocar aquella disfunció erèctil, no ho sé, però tenia un gran problema. El primer pas va ser consultar el meu metge i el primer remei era prendre-m'ho amb calma, que els nervis passarien i tot tornaria al seu lloc.
Però passaven els dies i tot seguia allà baix, havia de fer alguna cosa. Vaig demanar hora a una prestigiosa clínica de Barcelona especialitzada en problemes sexuals. Em van fer nombroses analítiques i tot era correcte, no trobaven el motiu de la meva patologia, per això em van tornar a dir que em relaxés. I jo em relaxava i tot es relaxava, i aquest no era l'objectiu.
I un dia tot navegant per internet em va arribar un anunci d'unes jornades que es feien a una masia de Hortsavinyà en que amb un sistema de musicoteràpia solucionaven problemes com el meu. Em vaig informar i el cap de setmana següent ja érem jo i 10 homes més allotjats a la masia disposats a començar el tractament. Entre els companys n'hi havia un més jove que els altres, que es deia Alguer i portava molt bon rotllo. Vam començar fent meditació, ioga, una alimentació sana i productes afrodisíacs però res de res.
Fins que no va arribar la sessió final, ens van fer despullar a tots i agafar-nos de les mans com si balléssim una sardana. Van començar a posar diferents músiques: himnes, marxes, reggaeton, però tots seguíem destrempats. I es van acabar les músiques, tot estava perdut, i l'Alguer ja que ens tenia allà es va posar a cantar el seu nou èxit: Quan tot s'enlaira.
I com un encantador de serps, tot es va enlairar i vam tornar a casa per gaudir del moment.

‪#‎finsels100comaminim‬

Txarango - Quan tot s'enlaira | Lletra

La quarta cançó de l'àlbum debut de Txarango, Benvinguts al llarg viatge (2012), amb la lletra al vídeo. Els drets de la cançó corren a càrrec de Txarango.

Capítol 46
ANY 2011

Si, senyor jutge, vaig presentar aquesta demanda judicial perquè la senyoreta Adele em va copiar per fer la seva cançó «Rolling in the deep». Si vol li explico com va anar.
La senyoreta Adele va entrar a la meva botiga de roba interior per demanar-me unes calcetes per ella. Abans de que entrés, jo estava repassant una comanda, i com sempre, m'agradava fer-ho cantant.
Doncs bé vaig atendre a la senyoreta Adele tan bé com faig sempre i li vaig vendre una caixa de sis unitats del model 203, que és un model amb blonda moníssim. Quan vam acabar li vaig dir si volia alguna cosa més, em va dir que no, però que s'esperava allà dintre si no em feia res.
Cap problema i vaig seguir repassant cantant com li he dit abans. Sovint quan repassava m'inventava melodies i ella va fer veure que mirava els productes de les estanteries, però en realitat m'estava escoltant. I jo anava fent
Tres dotzenes de calceeeeeetes,
i sis tangues ben petiiiiiiits,
mitges per embarassaaaaada,
i dos camisons de niiiiit.
Que si ho comprova, és la mateixa melodia del tros que ella diu: «we could have had it all», i el contracant on ella diu: «rolling in the deep» és aquest:
Això jo ja ho tinc
aquest és més petit,
dos de la talla cinc,
ara ho he repetit.
Senyor jutge si prova de cantar sobre la cançó de la senyoreta Adele aquestes estrofes, veurà que jo vaig fer la melodia d'aquesta cançó. Si vol pot preguntar a qualsevol conegut meu i li diran que jo no m'invento mai res, ni dic cap mentida.
Per tot això, com autor de l'obra, demano un percentatge dels guanys que ha obtingut la senyoreta Adele per aquesta cançó.

‪#‎finsels100comaminim‬

Adele - Rolling in the Deep

Music video by Adele performing Rolling In The Deep. (C) 2010 XL Recordings Ltd. #VEVOCertified on July 25, 2011. http://www.vevo.com/certified http://www.yo...

YOUTUBE.COM

Capítol 45

ANY 2010

Tota la plaça de l'ajuntament plena de gom a gom, tots de cara a aquella pantalla gegant, i no feien una final del Barça, no.

Tot va començar farà cosa de sis mesos quan em vaig presentar a un càsting per aparèixer al nou vídeo-clip de Bruno Mars. Em vaig preparar a fons, vaig fer classes de dansa, vaig anar a la perruqueria i de passada em vaig fer un lífting i posar bòtox per treure aquelles petites arrugues que m'havien sortit. El resultat final va ser que vaig quedar encara més guapo del que era i tot aquest esforç va valer la pena perquè em van triar per ser un dels cinc ballarins del vídeo, que s'estrenaria mundialment l'octubre del 2010.

Primer de tot vaig donar la noticia a la mare i li vaig dir que encara no es podia explicar. Al vespre va anar a la peixateria i els hi va dir que no ho diguessin a ningú, però el nen sortiria a l'últim vídeo d'en Bruno Mars. A partir d'aquí la notícia va córrer com la pólvora, tot el poble es va alegrar que un calellenc estigués al cos de ball del cantant més en forma del moment.

Tot i que jo preferia veure el vídeo tot sol, la meva mare va convidar a tota la família a casa a veure la presentació, però els veïns també volien participar i van demanar si podien també venir a veure-ho tots junts. A casa ja no hi cabríem per això van reservar el bar del mercat per posar una pantalla una mica més gran per veure la tele i poder-ho compartir amb tothom qui volgués. Jo ja anava dient que potser no calia tan rebombori per veure la nova cançó d'en Bruno, i els calellencs em deien que el que volien veure era una cara coneguda ballant al costat d'una super estrella.

El dia abans de l'estrena, l'ajuntament va decidir posar una pantalla més gran en un espai més gran, doncs el mercat havia quedat petit i van muntar aquella pantalla gegant a l'ajuntament. Em feien entrevistes, jo repetia que no n'hi havia per tant, i ells insistien en dir que ja em volien veure.

I una vegada feta l'emissió el comentari més repetit és que havia quedat molt mono.

Ah, si no m'heu reconegut, soc el que porto la camisa de quadres.

‪#‎finsels100comaminim‬

Bruno Mars - The Lazy Song [OFFICIAL VIDEO]

Moonshine Jungle Tour 2014 tickets and more info:http://www.brunomars.com/moonshinejungletourAvailable now on iTunes! http://smarturl.it/Doo-Wops

YOUTUBE.COM