Capítol 54
Any 2019
Ai la Rosalia.
Jo era, i de fet sóc molt amic dels seus pares i sempre li he tingut una estima especial, jo era com el seu tiet no oficial. Me la emportava a passejar, a la platja, quan era festa major als cavallitus, li donava sugus, li comprava gelats, anàvem als gronxadors, vaja totes les coses que faria un bon tiet.
Per Nadal i pel seu aniversari també li feia un regal. De petita solien ser nines i quan ja va ser més grandeta li regalava peces de roba. Però la nena s'anava fent gran i els sugus o les nines ja no li feien tant el pes i al veure jo que els regals que li feia no li feien cap gràcia, vaig decidir donar-li diners i que ella es comprés el que li fes falta.
I entre rialles i abraçades quan em veia ja de seguida parava la mà per veure que en treia i un diumenge normal solien ser 5 o 10 euros i per l'aniversari ja m'estirava més i arribava als 50. Com que sempre que ens veiem jo buscava la cartera em va començar a dir carinyosament el "Money man".
Per això quan la Rosalia ho va petar amb amb aquest tema em va fer molta il·lusió que se'n recordés de mi, el que no sé que vol dir això de "fucking"
#finsels100comaminim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada