Capítol 55 ANY 2020

 Capitol 55

ANY 2020

I vam arribar a aquell any tan estrany que ho va aturar tot, que ens va confinar a casa i que ens va tallar de socarrel els nostres projectes i il·lusions. Va ser un any en que molta gent ho va passar malament, en la salut ,en les relacions humanes o en aquelles petites coses que en una època normal no hi donem cap importància.

Jo, en la meva vessant més solidària vaig decidir que calia ajudar a gent que ho necessites, per això anava cada dia al pis d'un matrimoni d'edat avançada que vivia a l'eixample barceloní. Els hi feia la compra, els netejava la casa, els hi donava els medicaments i els hi feia el dinar. Recordo que cada dia fregava el pis per eliminar els virus amb una galleda de color blau amb unes flors blanques estampades.

Teniem de veins de terrat uns nois molt simpàtics que es passaven bona part del dia cantant, això ens distreia i ens feia passar bones estones. Però en aquell pis passaven algunes coses estranyes, un dia em va desaparèixer la galleda de fregar de color blau i no la vaig tornar a veure mai més, i un altre dia també vaig extraviar uns quants dies el mòbil. El vaig buscar per tot arreu de la casa, semblava increïble, havia escrit un whattsapp  feia poca estona, havia deixat  el mòbil a la tauleta que hi havia al balcó (ho recordava perfectament ) i al cap de cinc minuts allà no hi era. En aquell mòbil hi tenia tots els números dels meus amics a l'agenda , el de la Silvia Perez-Cruz, el d'en Macaco, el del Sr. Wilson, el de la Judit Nederman, el d'en Manu Chao, en Nil Moliner, Oques Grasses, etc, etc, etc.

Estava desesperat, no podia perdre aquella agenda que havia aconseguit en tants anys d'amistat. Sort d'aquells tres nois que cantaven cada dia a la terrassa del costat, que van fer que em pogués distreure una mica del meu neguit. I, misteriosament, al cap de un mes o mes i mig vam trobar el mòbil a la bústia de l'entrada del pis. Mai no he aconseguit saber qui va poder ser.