Capítol 27
ANY 1992
ANY 1992
Aquell primer diumenge de juny, per fi, visitaria el nostre aplec. Havia sentit la seva primera sardana en una ràdio, un diumenge al matí a casa de la seva tieta Hellen, i des d'aquell moment va quedar enamorat de la dansa més bella.
El vaig veure enmig del pati de l'Ós amb unes espardenyes d'última generació, mirant, escoltant, però una mica perdut en el tema del ball. M'hi vaig acostar per ensenyar-li els curts, els llargs i els contrapunts. Li va costaruna mica, però a l'hora de Record de Calella ja estava dansant amb els braços estirats.
Era músic i em va dir que volia canviar d'estil i començar a compondre sardanes, que en faria deu o dotze i gravaria un disc.
Al cap de dos mesos en Bono em va trucar, em va comentar que ja tenia la primera sardana, li havia posat «One», i que li faria il·lusió que vingués La Principal de la Bisbal a tocar-la a Trafalgar Square. Jo li vaig fer les gestions per contractar la cobla, vam quedar d'acord pel dia 30 de setembre, a les dotze del migdia seria l'estrena.
Però malauradament a La Principal de la Bisbal li va sortir una audició a Arbúcies pel mateix dia i van preferir no fer aquell viatge tan llarg. En Bono desil·lusionat va decidir canviar el ritme d'aquella sardana i deixar aparcada la seva passió.
El vaig veure enmig del pati de l'Ós amb unes espardenyes d'última generació, mirant, escoltant, però una mica perdut en el tema del ball. M'hi vaig acostar per ensenyar-li els curts, els llargs i els contrapunts. Li va costaruna mica, però a l'hora de Record de Calella ja estava dansant amb els braços estirats.
Era músic i em va dir que volia canviar d'estil i començar a compondre sardanes, que en faria deu o dotze i gravaria un disc.
Al cap de dos mesos en Bono em va trucar, em va comentar que ja tenia la primera sardana, li havia posat «One», i que li faria il·lusió que vingués La Principal de la Bisbal a tocar-la a Trafalgar Square. Jo li vaig fer les gestions per contractar la cobla, vam quedar d'acord pel dia 30 de setembre, a les dotze del migdia seria l'estrena.
Però malauradament a La Principal de la Bisbal li va sortir una audició a Arbúcies pel mateix dia i van preferir no fer aquell viatge tan llarg. En Bono desil·lusionat va decidir canviar el ritme d'aquella sardana i deixar aparcada la seva passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada