Capítol 26
ANY1991
ANY1991
Havia vist un cartell que anunciava un màster de guitarra del gran mestre Pep Xena i no vaig tardar ni mitja hora en apuntar-me. En Pep ens ensenyaria els seus truquillos, com tocar l'himne del Barça i com fer aquell vibratos que només sap fer ell.
Les inscripcions van ser un èxit total, les 40 places es van esgotar en hores. Hi havia gent d'arreu, alguns principiants com jo de la guitarra i d'altres que eren alumnes de primer nivell. Entre aquest grup hi havia un noi que es deia Eric que era bastant bo. En Pep Xena es va centrar molt en aquest xicot, perquè li va veure futur, però li trobava un defecte: era lent en l'execució.
-Més ràpid Eric, més ràpid, aquestes corxeres semblen negres. Tens la mà molt lenta.
En Pep ho intentava, l'Eric treballava dur, però aquella mà seguia anant lenta.
Finalment i gràcies als consells d'en Pep Xena, l'Eric va aconseguir ser famós, tot i que mai es va poder treure el sobrenom de «slowhand»
Les inscripcions van ser un èxit total, les 40 places es van esgotar en hores. Hi havia gent d'arreu, alguns principiants com jo de la guitarra i d'altres que eren alumnes de primer nivell. Entre aquest grup hi havia un noi que es deia Eric que era bastant bo. En Pep Xena es va centrar molt en aquest xicot, perquè li va veure futur, però li trobava un defecte: era lent en l'execució.
-Més ràpid Eric, més ràpid, aquestes corxeres semblen negres. Tens la mà molt lenta.
En Pep ho intentava, l'Eric treballava dur, però aquella mà seguia anant lenta.
Finalment i gràcies als consells d'en Pep Xena, l'Eric va aconseguir ser famós, tot i que mai es va poder treure el sobrenom de «slowhand»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada