Capítol 21
ANY 1986
ANY 1986
Vaig obrir la Vanguardia i a la secció d'anuncis vaig trobar el següent:
SE BUSCA PELUQUERO PARA GIRA MUNDIAL DE GRUPO DE ROCK. SE PRECISA EXPERIENCIA.
De seguida vaig pensar que ho havia de provar. Vaig preparar el meu curriculum on hi figurava l'estiu treballat a la barberia d'en Paco Tano i vaig fer també fotocòpia de la carta de recomanació que em va fer en Bob Marley.
Va ser bufar i fer ampolles, l'empresa en veure els meus mèrits em va agafar a l'instant. Tot era perfecte, viatjaria per tot el món amb el grup Europe, poca feina, només hauria de treballar una horeta abans del concert per posar-los a punt per l'escenari, i potser em podria lligar a alguna fan despistada. I a més a més molt ben pagat.
Però la realitat va ser que la feina va ser un suplici, colla de nens mal criats. Estava a totes hores tallant, tenyint, fent permanents....Treballava de dia i de nit i no em treia la feina de sobre.
I no estaven mai contents: mira quin color m'has fet, a en Joey li has deixat més llarg que a mi, tinc les puntes obertes, amb en John sempre estàs més estona i li queda més bé, quan toco la guitarra no em vola prou bé el cabell....
Una matinada quan estàvem a Berlin els vaig deixar, vaig fer autostop per tornar cap a casa. Sort que al cap de pocs dies vaig fitxar de perruquer de la Sinead O'connor, això ja va ser una altra cosa.
SE BUSCA PELUQUERO PARA GIRA MUNDIAL DE GRUPO DE ROCK. SE PRECISA EXPERIENCIA.
De seguida vaig pensar que ho havia de provar. Vaig preparar el meu curriculum on hi figurava l'estiu treballat a la barberia d'en Paco Tano i vaig fer també fotocòpia de la carta de recomanació que em va fer en Bob Marley.
Va ser bufar i fer ampolles, l'empresa en veure els meus mèrits em va agafar a l'instant. Tot era perfecte, viatjaria per tot el món amb el grup Europe, poca feina, només hauria de treballar una horeta abans del concert per posar-los a punt per l'escenari, i potser em podria lligar a alguna fan despistada. I a més a més molt ben pagat.
Però la realitat va ser que la feina va ser un suplici, colla de nens mal criats. Estava a totes hores tallant, tenyint, fent permanents....Treballava de dia i de nit i no em treia la feina de sobre.
I no estaven mai contents: mira quin color m'has fet, a en Joey li has deixat més llarg que a mi, tinc les puntes obertes, amb en John sempre estàs més estona i li queda més bé, quan toco la guitarra no em vola prou bé el cabell....
Una matinada quan estàvem a Berlin els vaig deixar, vaig fer autostop per tornar cap a casa. Sort que al cap de pocs dies vaig fitxar de perruquer de la Sinead O'connor, això ja va ser una altra cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada