Capítol 12
ANY 1977
ANY 1977
Començava a fer-me gran i la meva família va decidir que ja podia col·laborar a mantenir l'economia familiar, per això em van fer anar a fer unes horetes a la barberia d'en Paco Tano.
La meva feina consistiria a escombrar, posar i treure bates als clients i si algun dia el Sr. Paco tenia molta feina rentar algun cap.
Tot anava bé i l'amo estava content amb mi, poc a poc em va agafar confiança, per això a primera hora de la tarda, com que no venia quasi mai ningú tan aviat, ell anava a fer la migdiada, sota l'ordre que si venia algun client l'entretingués que ell baixaria de seguida.
Un dia a les quatre de la tarda va entrar un noi amb un aroma especial. Tenia un cabell llarg i llis, molt ben cuidat i em va demanar que li talléssim les puntes.
El vaig entretenir tan com vaig poder, però el Sr. Paco Tano no baixava. Al final com que el client es començava a impacientar, el vaig fer passar a la pica de rentar caps. Aquell senyor es va encendre un cigarret que feia una olor especial. Vaig anar rentant el cap a poc a poc, per fer temps, i aquell fum em feia venir ganes de riure. Em vaig sentir amb confiança i el vaig fer seure a la cadira de tallar els cabells mentre jo cada vegada em sentia més eufòric. En aquest moment es va encendre el segon cigarret, caram quina olor més bona feia.
Em vaig començar a sentir en Lluis Llongueras, vaig començar a tallar, a posar rulos, a fer trenes, a crepar els cabells i a tirar-li tot el Floïd i Varon Dandy que vaig trobar pels calaixos.
Quan va baixar en Paco Tano em volia matar, va agafar la navalla d'afaitar i me la va posar molt a prop del coll, però el Sr. Bob, que estava quasi tan marejat com jo, el va aturar, ens va dir que el nou look li agradava molt i després de pagar les 150 pessetes del servei en va donar 25 de propina.
#finsels100comaminim
La meva feina consistiria a escombrar, posar i treure bates als clients i si algun dia el Sr. Paco tenia molta feina rentar algun cap.
Tot anava bé i l'amo estava content amb mi, poc a poc em va agafar confiança, per això a primera hora de la tarda, com que no venia quasi mai ningú tan aviat, ell anava a fer la migdiada, sota l'ordre que si venia algun client l'entretingués que ell baixaria de seguida.
Un dia a les quatre de la tarda va entrar un noi amb un aroma especial. Tenia un cabell llarg i llis, molt ben cuidat i em va demanar que li talléssim les puntes.
El vaig entretenir tan com vaig poder, però el Sr. Paco Tano no baixava. Al final com que el client es començava a impacientar, el vaig fer passar a la pica de rentar caps. Aquell senyor es va encendre un cigarret que feia una olor especial. Vaig anar rentant el cap a poc a poc, per fer temps, i aquell fum em feia venir ganes de riure. Em vaig sentir amb confiança i el vaig fer seure a la cadira de tallar els cabells mentre jo cada vegada em sentia més eufòric. En aquest moment es va encendre el segon cigarret, caram quina olor més bona feia.
Em vaig començar a sentir en Lluis Llongueras, vaig començar a tallar, a posar rulos, a fer trenes, a crepar els cabells i a tirar-li tot el Floïd i Varon Dandy que vaig trobar pels calaixos.
Quan va baixar en Paco Tano em volia matar, va agafar la navalla d'afaitar i me la va posar molt a prop del coll, però el Sr. Bob, que estava quasi tan marejat com jo, el va aturar, ens va dir que el nou look li agradava molt i després de pagar les 150 pessetes del servei en va donar 25 de propina.
#finsels100comaminim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada