Capítol 3
ANY 1968
ANY 1968
Aquest any la indústria tèxtil maresmenca anava més que bé i a casa hi havia molta pasta. Per això els meus pares van decidir contractar una minyona per ajudar en les tasques de la casa i també per vigilar-me que no caigués de l'orinal no fos que prengués mal.
La minyona que va venir es deia Aretha, ens aveníem molt bé i em queia molt simpàtica i, renoi, que bé que cantava..
Jo no era un nen prodigi, però ja sabia comptar fins a 10. L'únic problema el tenia en arribar al cinc, sovint m'encallava, o me'l saltava i passava al sis, al vuit o al catorze. Per això l'Aretha es va proposar ensenyar-me el cinc i cada dia abans d'anar a dormir em cantava aquesta cançó.
Uns anys més tard vaig veure en una revista que l'Aretha era la reina del soul. Jo no sé en quina part del món és Soul, però crec que si ara és reina ja no deu fer de minyona, sinó que deu tenir unes quantes minyones al seu servei.
#finsels100comaminim
La minyona que va venir es deia Aretha, ens aveníem molt bé i em queia molt simpàtica i, renoi, que bé que cantava..
Jo no era un nen prodigi, però ja sabia comptar fins a 10. L'únic problema el tenia en arribar al cinc, sovint m'encallava, o me'l saltava i passava al sis, al vuit o al catorze. Per això l'Aretha es va proposar ensenyar-me el cinc i cada dia abans d'anar a dormir em cantava aquesta cançó.
Uns anys més tard vaig veure en una revista que l'Aretha era la reina del soul. Jo no sé en quina part del món és Soul, però crec que si ara és reina ja no deu fer de minyona, sinó que deu tenir unes quantes minyones al seu servei.
#finsels100comaminim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada