Capítol 13
ANY 1978
ANY 1978
Ja feia més de dos anys que havia mort el dictador i el nostre ajuntament va decidir recuperar festes que havien estat prohibides en l'etapa franquista. Aquell any pel febrer tornaria a haver-hi rua de Carnestoltes pels carrers de Calella amb importants premis en metàlic. Amb la meva colla ens vam inscriure amb la clara intenció de guanyar algun premi.
El pla era fer-nos cadascú la seva disfressa i una setmana abans, ja amb el vestit confeccionat, posar-nos a assajar la cançó i la coreografia.
Jo em vaig fer un disfressa d'infermera preciós amb amb tot de detalls i robes d'alta qualitat, en canvi els meus companys no ho van treballar gaire i van venir una setmana abans de la rua amb vestits fets amb bosses d'escombraries i barrets de cartró com si fossin una escola de primària.
Vaig dir que allò no podia ser i com que no tenien cap gust per l'alta costura vaig decidir cosir jo els vestits de tota la colla i mentrestant que anessin assajant cançó i coreo, i jo ja m'afegiria quan acabés.
Vaig anar a buscar robes a Can Vendrell, els complements a Can Font, els botons a Ca la Pintora i fins i tot unes manilles a Can Magí i em vaig posar a cosir, mentre ells avançaven amb els assajos.
Fins el dissabte a les dues de la matinada no vaig acabar les disfresses, encara quedava tot el diumenge al matí per aprendre la coreografia. Però fruit del cansament i dels nervis acumulats no hi va haver-hi manera d'aprendre el ball. Si tocava anar a l'esquerra, jo anava a la dreta. Quan ells pujaven, jo baixava. Per això vaig decidir fer un pas al costat i no vaig sortir a la rua.
Ho van fer tan bé que fins i tot Tele Calella els hi va fer aquest video.
#finsels100comaminim
El pla era fer-nos cadascú la seva disfressa i una setmana abans, ja amb el vestit confeccionat, posar-nos a assajar la cançó i la coreografia.
Jo em vaig fer un disfressa d'infermera preciós amb amb tot de detalls i robes d'alta qualitat, en canvi els meus companys no ho van treballar gaire i van venir una setmana abans de la rua amb vestits fets amb bosses d'escombraries i barrets de cartró com si fossin una escola de primària.
Vaig dir que allò no podia ser i com que no tenien cap gust per l'alta costura vaig decidir cosir jo els vestits de tota la colla i mentrestant que anessin assajant cançó i coreo, i jo ja m'afegiria quan acabés.
Vaig anar a buscar robes a Can Vendrell, els complements a Can Font, els botons a Ca la Pintora i fins i tot unes manilles a Can Magí i em vaig posar a cosir, mentre ells avançaven amb els assajos.
Fins el dissabte a les dues de la matinada no vaig acabar les disfresses, encara quedava tot el diumenge al matí per aprendre la coreografia. Però fruit del cansament i dels nervis acumulats no hi va haver-hi manera d'aprendre el ball. Si tocava anar a l'esquerra, jo anava a la dreta. Quan ells pujaven, jo baixava. Per això vaig decidir fer un pas al costat i no vaig sortir a la rua.
Ho van fer tan bé que fins i tot Tele Calella els hi va fer aquest video.
#finsels100comaminim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada